La cultura determina un país essent efluvi nutritiu d’una societat. La força de la comunitat descriu gran part de la cultura popular i catalana i les colles castelleres en són exemple flagrant. Un castell humà és analogia de cooperació que fomenta solidaritat i cohesió social, car el fet casteller és un espai intergeneracional on el treball en equip és cabdal. Tarragona és l’epicentre del món casteller bianualment essent l’espectacle més gran que es fa a Catalunya. Els castells són una metàfora de la societat que anhelem on cadascú entén que necessita els altres per assolir una fita compartida. Us imagineu que les catalanes i els catalans entenguéssim que ens necessitem tots perquè Catalunya esdevingui un país plenament català, pròsper i lliure? Vatua quina utopia! Nogensmenys, abraçarem la música d’Oques Grasses vindicant alegria, amistat i ganes de viure, atès que llurs cançons es transformaran en memòria col·lectiva i cultura musical. Comptat i debatut, la cultura és l’essència més dolça d’un país.
Sessió: No iniciada
