Moltes nenes de la meva quinta es diuen Marta, un nom que ara ja no es posa tant, desplaçat per onomàstiques més modernes, però que a la dècada dels 80 va fer fortuna. Alguna cosa hi deu tenir a veure que fos el nom de la primera dama catalana, Marta Ferrusola, morta dilluns als 89 anys, Ferrussola era geni i figura, amb una personalitat que no deixava indiferent. Tenia agenda propia, al marge de la del seu marit, i era, sens dubte, un nom a tenir en compte en l’ecosistema convergent que va governar durant tota la meva infantesa i adolescència. Els últims anys la seva figura va perdre popularitat, però és innegable que, amb Jordi Pujol, formen part de la història contemporània de Catalunya. DEP