“Al final això serà insostenible i arribarà el dia en què tot se n’anirà a la merda” em deia un amic l’altre dia amb aquella cara de derrotat que deixa la ressaca de les festes de Nadal que s’han evaporat i un any més la seva màgia ha donat pas a la bufetada cíclica que suposa tornar a la trista realitat de les persones corrents. No ens ha tocat la Grossa, hem guanyat algun quilet i hem de fer front a un costerut mes de gener amb la butxaca més buida pels excessos consumistes a què ens duen els pares noels, reis mags i tions de torn. La bafarada apocalíptica del col·lega és un sentir generalitzat que sembla que s’expandeix com un virus que salta d’un organisme humà a un altre per simple contacte. El 2025 ens abraça amb fredor i les ones que ens arriben porten mals averanys. L’habitatge cada cop més inaccessible, accedir a l’alimentació bàsica té un cost excessiu i els carburants han iniciat un camí que fa costa amunt. La política dels incapaços de butxaques plenes no troba solucions als infortunis d’un poble que de moment calla. No volen o no en saben, no sabria dir que és més terrible. I això a casa nostra. En altres contrades, les bales continuen creuant l’aire. A Gaza. A Ucraïna. Gent que pateix pels deliris d’uns quants. Com els del president del país més poderós del món que amenaça en complicar un futur que de per si fa temor. Veurem que ens ofereix. Bon any nou.
Sessió: No iniciada
