El Lleida Esportiu es va deixar ahir el lideratge del Grup 3 de la Segona Federació per la combinació de la seva derrota amb la victòria per la mínima de l’Hèrcules davant La Nucia (1-0).
El Ferri va arribar, però viatjant el mateix dia del partit, contràriament al que volia Ángel Viadero. Des del principi va quedar clar que el vent seria el condicionant principal de l’encontre, que enfrontava al líder contra el cuer.
La baixa de Chuli en la davantera per la sanció de cinc targetes va obligar a Viadero a moure a Sergio Montero a la punta d’atac. A més, el tècnic càntabre va donar entrada a Musa Isah en el centre del camp com a novetats més cridaneres en un onze titular que l’afició ja coneix de memòria. Óscar Rubio també va aparèixer en l’equip inicial per la baixa de Roger Figueras. Els primers minuts van estar marcats pel joc inconnex i els constants serveis de banda, encara que el Lleida portava el pes. L’equip havia entrenat durant la setmana en gespa artificial seguint la fórmula que va resultar en l’últim desplaçament. En el minut 8 va arribar un primer acostament perillós amb un tret llunyà de Mateo Enríquez. Superada la mitja hora el Formentera va llançar el primer córner del partit. Malgrat les molèsties que va evidenciar notar durant els primers 45 minuts Musa va acabar la primera meitat, que va concloure amb el 0-0 inicial.
La segona meitat va començar sense canvis i amb les mateixes dificultats per a embastar futbol. En el minut 49 va arribar el gerro d’aigua freda. En un centre des de la dreta una indecisió de la defensa lleidatana va propiciar que Iban Ribeiro pogués rematar només en el segon pal i aconseguir el primer tant del partit. La part positiva és que quedaven molts minuts per a intentar revertir l’adversitat.
En el minut 61 el Lleida va fer el primer canvi es va retirar Musa i va entrar Romero per a intentar donar un altre aire al centre del camp. Ho havia provat des de lluny Agüero uns minuts abans, i posteriorment va veure targeta groga. L’entrenador del Formentera, Mikel Romero, va voler apuntalar als seus amb un doble canvi per a tractar de refrescar les cames i conservar el mínim avantatge fins al final. La veritat és que el Lleida Esportiu es va trobar incapaç de crear veritable perill i va haver de resignar-se a la segona derrota de la temporada. La gespa artificial se li ennuega.