L’origen del Ranxo de Ponts, que ha passat de generació en generació, neix a l’època Medieval. Persones grans del poble recorden que els han contat que té connotacions feudals. Era el senyor que, abans del Dejuni de Quaresma, feia un gran ranxo perquè els treballadors poguessin resistir les dates d’abstinència. Aquesta teoria coincideix amb el que escriu Joan Amades al seu llibre Costumari Català. Diu que el sentit original dels àpats col·lectius eren per donar als pobres o per menjar en comú.
En aquestes menges hi prenia part tota la població, començant per les autoritats i seguint pels adinerats, benestants… Que no rebutjaven menjar en grups massius.
El destacat etnòleg i folklorista català parla del Ranxo de Ponts deien que el dilluns de Carnestoltes passaven per totes les cases dues persones vestides grotescament, que eren els cuiners encarregats de fer la gran calderada. Captaven el que se’ls donava per a fer el recapte. Ningú no es negava a donar. Generalment, el que més recollien era carn de porc de la millor qualitat. El dimarts de Carnestoltes, la cuita es feia enmig de la plaça més important i, un cop preparat el guissot, el senyor rector, acompanyat de les autoritats municipals i judicials, beneïa la caldera i el seu contingut era repartit a tothom que es presentava proveït de plat o olla. Hi acudien àdhuc veïns de les cases més principals i distingides. En l’arxiu municipal de Ponts van trobar una acta de 1870 en la que s’inclou un pressupost per al Ranxo i en el que diu que els diners anaven destinats per fer una menja col·lectiva per als pobres, el dimarts, segon dia de Carnaval. Aquesta partida pressupostària s’ha trobat fins a l’any 1933, en què s’acaba amb l’oposició d’un regidor.
Els anys 1934 i 1935 no s’ha trobat cap mena de documentació, per la qual cosa es pensa que va quedar interrompuda la festa, segons un reportatge que publicava la revista Santa Marta Hostalera en el mes de febrer de 1985. La història conta que l’any 1943, el Govern Civil de Lleida va prohibir la celebració del Carnaval a Ponts encara que es va fer. La Guàrdia Civil va intervenir perquè no se celebrés la festa, encara que amb la prohibició, i algunes detencions i tot hi va haver Carnaval. El Ranxo substitueix a les festes de Carnaval des de 1943 al 1975. Durant aquest temps es feia el Ranxo, sardanes i concert al carrer i ball a l’envelat. A partir de 1975, el ranxo es fa com sempre al carrer i es comença a notar una dispersió de gent cap a les festes de Carnaval de la rodalia. L’any 1984, el Consistori torna a fer les festes al carrer, fomenta’n els actes populars i la promoció de Ponts.
