Jo soc dels que va saltar al camp el dia que el Lleida va pujar a Primera Divisió. Han passat gairebé 33 anys però sembla com si fos ahir quan Sigüenza i Gracia van fer aquells gols contra el Badajoz. Per desgràcia, el somni només va durar una temporada, llàstima que Gustavo Matosas va arribar al mercat d’hivern perquè si el Lleida l’hagués fitxat abans, possiblement, s’hauria salvat.
La temporada següent es va quedar a les portes de tornar a pujar, derrota a la promoció contra l’Sporting, i al 2000 va tornar a fregar l’ascens. Un any després va començar el calvari amb el primer descens a Segona B i el Lleida va acabar desapareixent al 2011 tot i haver estat un club, històricament, amb plaça fixa al futbol professional.Ja fa 19 anys que els lleidatans no gaudim d’un equip, almenys, a Segona Divisió. Ciutats com Ferrol, Osca, Elda o Eibar sí que el tenen tot i tenir una tercera part de la població que té Lleida. També en té el Cadis, que és una localitat més petita. Menció a part mereix Miranda de Ebro, que amb 36.000 habitants, té un equip liderant la Segona Divisió; i el Vilarreal, que amb poc més de 52.000, competeix a Primera Divisió i amb opcions d’entrar a la Champions. Aquesta setmana he llegit a LA MAÑANA que els aficionats del Lleida CF s’han manifestat contra la Paeria. El club ha cambiat tantes vegades de nom que ja em perdo amb la seva nomenclatura i no hi tinc gaire sentiment d’arrelament. També sé que existeix l’Atlètic Lleida, que va estar a punt de comprar la plaça del Badalona Futur, i té un projecte ambiciós. Però sent un club bastant nou, li falta la massa social. Per això veig difícil que Lleida pugui tornar al futbol professional si no s’uneixen esforços i s’aconsegueix que la ciutat, com cantava l’antic himne, senti els colors i la gent junti els cors. La Unió Esportiva era un sentiment. Però ja fa anys que va morir.
I Lleida necessita un projecte per a tornar al futbol professional. De fet, el necessita Catalunya perquè sent la Comunitat Autònoma amb més llicències de futbol de tota Espanya, ara mateix noté cap equip a Segona Divisió. Els tres de Primera són Barça, Girona i Espanyol. La dada contrasta amb els números de Madrid o Andalusia. Real Madrid, Atlético, Rayo, Getafe i Leganés són equips de Primera. Cinc contra tres respecte Catalunya. I Andalusia en té set. Sevilla i Betis, a Primera; i cinc equips més a Segona: Almería, Granada, Cádiz, Córdoba i Málaga.
Ja toca que els lleidatans i els catalans, en general, ens posem les piles amb el futbol.
