El mercat laboral de la demarcació de Lleida va crear 3.620 llocs de treball el 2024, i va acabar l’any amb 206.493 afiliats mitjans a la Seguretat Social gràcies als 1.472 nous llocs que es van generar durant el mes de desembre. Això suposa un increment d’afiliats de l’1,72% en el darrer any i del 0,72% respecte al mes de novembre, essent l’única demarcació catalana que ha guanyat afiliats en el darrer mes de l’any, segons les dades fetes públiques ahir per la Seguretat Social.
Tot i els bons números registrats l’any 2024, les xifres absolutes són inferiors a les de tancament de 2023, ja que l’any passat es van crear 4.345 llocs de feina enfront els 3.620 de 2024.
A la demarcació de Lleida es van signar un total de 8.273 contractes al llarg de l’any 2024, amb 4.369 de caràcter indefinit i 3.904 de temporals.
L’atur va augmentar un 0,38% al desembre a les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. Això es tradueix amb 16.469 persones que busquen feina, 62 més en comparació amb el novembre (+0,38%). Tot i aquest repunt, l’any va tancar amb 743 aturats menys que fa un any (-4,32%), segons les dades publicades aquest divendres pel Ministeri de Treball i Economia Social, que situen Lleida com la demarcació catalana on més ha baixat l’atur en relació a 2023.
Les dades confirmen el 2024 (ja ho va ser el 2023) com el de menys aturats a la demarcació des de 2007, però encara que molt lluny dels 10.010 que es van registrar aquell any, just abans de la crisi.
Per sectors, la construcció suma 1.240 (+39) desocupats i els serveis, 10.943 (+18), mentre que l’agricultura en registra 1.329 (-17), i la indústria i 1.467 (-9). 1.490 no tenien una feina anterior (31).
L’atur va repuntar al desembre a Catalunya, amb 2.663 desocupats més que al novembre (+0,8%), però va tancar el 2024 amb 335.195 persones sense feina, la xifra més baixa a finals de l’any des del 2007. Si es compara amb el desembre del 2023, representen 8.186 aturats menys (-2,38%). Al conjunt de l’Estat, el 2024 també va acabar amb el nombre més baix d’aturats dels últims 17 anys. Pel que fa a l’ocupació, el mercat laboral català va assolir 3.790.824 cotitzants a tancament d’any, una lleugera reculada d’un 0,16% mensual (-6.219 persones), però un 2,8% més que a finals de 2023.
Pimec lamenta que el mercat alenteixi el creixement
Pimec lamenta que el mercat laboral català estigui “alentint progressivament” el seu creixement i considera que les dades del desembre “no són bones”. El secretari general de la patronal, Josep Ginesta, va remarcar que hi ha “molt de recorregut” a l’hora de millorar les xifres d’atur, malgrat que hagi tancat l’any en mínims des del 2007. En aquest sentit, va recordar que els nivells de desocupació són “alts” en comparació amb altres països i que el comportament de Catalunya és “pitjor” que el de l’Estat.
Els sindicats i “l’esgotament” del mercat
Els sindicats consideren que les dades d’atur i ocupació del desembre mostren “símptomes d’esgotament” del mercat laboral. Així ho assenyalava CCOO en un comunicat, on demanava mesures per a la seva “reactivació”. En una línia similar, la UGT afirmava que hi ha col·lectius que continuen amb “serioses dificultats” per accedir a una feina.
Díaz admet “desacords” per la reducció de jornada
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va assegurar ahir que manté “desacords manifestos” amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per les seves posicions sobre la reducció de la jornada laboral i l’increment del salari mínim. “És gairebé de mala persona dir-li a la gent treballadora del nostre país que et negues a retallar la jornada mitja hora al dia”, va asseverar en una entrevista a RNE. En aquest sentit, li va recordar que “només dos actors estan en contra de la reducció de la jornada: l’extrema dreta i la patronal”, va reblar.
Pel que fa al salari mínim, la ministra de Treball va dir que no es pot dir que Espanya és “la locomotora de l’OCDE” i a la vegada deixar unes remuneracions molt per sota de la mitjana dels països del nostre entorn.
