Viròlegs del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Catalunya participen en un dels primers estudis moleculars per a dissenyar una vacuna per al nou coronavirus.
L’equip d’investigadors de l’IRTA ja ha començat a treballar juntament amb científics del Laboratori Nacional de Galveston i del Centre Mèdic de la Universitat de Texas (els EUA) per a ampliar informació sobre l’origen i l’evolució de la malaltia, segons ha informat l’IRTA en un comunicat.
En aquest estudi, els investigadors han identificat la regió concreta de la proteïna S, que forma part de l’embolcall de tots els coronavirus, i que seria clau per a fer una vacuna del coronavirus de Wuhan (la Xina).
Júlia Vergara-Alert, investigadora i veterinària de l’IRTA, explica que “el següent pas és comprovar l’eficàcia d’aquestes molècules en el laboratori, per a veure si serien bones candidates per a fer una vacuna”. “Una vegada feta, s’hauria de comprovar en models animals”, va afegir.
De moment, els científics no han pogut confirmar encara si l’origen del nou coronavirus és animal, però les prediccions de l’estudi apunten al fet que els pollastres i les civetes són els més sospitosos d’entre totes les espècies animals disponibles en les bases de dades de genomes.
Per part seva, Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), indica que “per a tenir la certesa, serà necessari comprovar-ho experimentalment, encara que no es descarta que puguin haver-hi altres espècies animals potencialment susceptibles al nou virus”.
Ara, un dels objectius de l’equip és consolidar les col·laboracions en l’àmbit internacional i aconseguir el finançament necessari per a avançar en aquesta línia.
L’equip de recerca en sanitat animal de l’IRTA (IRTA-CReSA) ja té experiència a elaborar models animals per a investigar amb uns altres coronavirus, com fan des de fa més de cinc anys amb el MERS-coronavirus, gràcies a la Unitat de Biocontenció de què disposa el centre per a treballar amb agents infecciosos que requereixen un alt nivell de bioseguretat, com és el cas d’aquests coronavirus.