L’augment de l’ocupació i l’increment de la productivitat són els “factors clau” que expliquen el “dinamisme” de l’economia catalana. Així ho conclou la Memòria Econòmica de Catalunya, que enguany posa el focus en la indústria, la innovació i la productivitat. L’estudi anual de les Cambres de Comerç apunta que Catalunya i Espanya es van situar al capdavant de l’eurozona en augment de la productivitat real per hora treballada en el període 2021 – 2024, però, tot i això, aquest element es manté com el “repte principal” de l’economia. El document també indica que la població estrangera va ocupar un 85% dels nous llocs de feina creats el 2024 i detecta que els salaris reals “pràcticament no han augmentat” en els darrers cinc anys.
Les Cambres de Comerç han presentat el seu estudi anual aquest dijous en un acte a la Llotja de Mar, on hi ha participat el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Els factors que impulsen l’economia catalana
El document assenyala quatre “factors d’impuls” de l’economia catalana: el turisme estranger, les exportacions i la indústria, el “fort dinamisme” de l’ocupació “recolzat” per la immigració i la recuperació dels salaris reals, tot i que amb “diferències sectorials importants”.
Pel que fa al turisme, ressalta que el 2024 els viatgers estrangers allotjats en hotels van registrar un “màxim històric”, representant el 65% sobre el total. Segons l’estudi, això també “està impulsant una oferta hotelera de més qualitat”, ja que el percentatge de turistes allotjats en hotels de 4 i 5 estrelles ha augmentat els darrers anys fins a assolir una quota del 56%, en detriment dels hotels de 3 estrelles.
En relació amb les exportacions, la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, Carme Poveda, ha explicat que han augmentat en els últims dos anys respecte del total de la zona euro, fet que ha assegurat que és “una bona notícia” en la conjuntura actual de pujada d’aranzels als EUA.
En matèria d’ocupació, a banda dels llocs de feina ocupats per estrangers també ressalta la “certa dualitat” que es detecta en el mercat laboral. Així, Poveda ha assenyalat que el 2024 pràcticament la meitat de les noves feines que es van crear van ser en els sectors de comerç, el transport i l’hostaleria; mentre que un 34% van ser en les TIC i un 21% en el sector públic.
Sobre els salaris, el document apunta que “es recuperen” i es van situar en nivells del 2019, però amb “diferències sectorials importants”. És per aquest motiu que, segons Poveda, la valoració té “llums i ombres”. També ressalta que tenint en compte un període de temps més ampli, entre 2019 i 2024, els salaris real han augmentat un 5,1% al sector TIC, mentre han caigut a la indústria, construcció i altres sectors de serveis, com el turisme i la cultura.
Millora de la productivitat
La memòria del 2024 inclou un apartat que analitza en detall la productivitat. Segons les Cambres de Comerç, la recepta per millorar-la passa per “més dimensió empresarial”, amb “menys traves burocràtiques i normatives” i major inversió productiva; convergir en inversió R+D empresarial amb la mitjana europea i ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral.
“Si aspirem a una economia del benestar hem d’abordar de manera urgent la millora de la productivitat”, ha dit el president del Consell de Cambres i la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu. “Aquest és el principal factor explicatiu de la prosperitat a llarg termini i una de les claus és invertir més i millor”, ha afegit.
Llei de cambres
En el seu discurs, Santacreu també ha fet referència a la llei de cambres. “Estem acabant el seu afinament per poder-la presentar al Parlament”, ha afirmat. Al seu torn, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha compromès a proporcionar als ens camerals dels “instruments” que els calen, amb “els recursos per a fer la feina ben feta”. “Hauríem de ser capaços que el treball que hem fet arribés a bon port, i intentarem ajudar a què així sigui”, ha dit.
Amb tot, Illa ha qualificat la Memòria Econòmica com una “eina imprescindible” per a diagnosticar la situació de l’economia catalana. “Es miri com es miri, ens diu que l’economia catalana ha funcionat bé en els últims anys”, ha opinat. Davant l’empresariat, Illa ha tret pit d’algunes de les darreres decisions del seu Executiu, com ara l’ampliació de l’aeroport del Prat. “Una economia que no estigui connectada és una economia que es posa a si mateixa una corda al coll”, ha assegurat.
El president de la Generalitat també ha reivindicat la política. “És veritat que sola no ho pot tot, però sense la política no anem massa enlloc”, ha afirmat. “La immensa majoria de gent que s’hi dedica és gent que ho fa amb vocació de servei públic, encara que a vegades tinguem entrebancs i coses mal fetes que s’han de corregir”, ha afegit.
