En espera que la factoria de Pagès editors ens brindi la possibilitat de llegir l’obra guanyadora del 41è premi d’assaig Josep Vallverdú, no em puc estar de continuar finestrejant en la biografia d’Enric Pérez Farràs, protagonista del premiat treball del periodista Pere Bosch i Cuenca. Poc després d’arribar exiliat a Mèxic l’any 1942, Pérez Farràs va proposar crear una unitat catalana per combatre contra els nazis alemanys al costat dels aliats a la II Guerra Mundial. Ho explica la historiadora Marta Mayor. La proposta de Pérez Farràs va ser rebutjada, per “imprudent”, tant pel nucli exiliat a França, amb Josep Irla i Josep Tarradellas al capdavant, com pel Consell Nacional de Carles Pi Sunyer. Enric Pérez Farràs va morir el 10 d’agost de 1949 a la localitat de Cuautla mentre dormia. L’endemà va ser enterrat al Panteó Espanyol de Mèxic. Tenia 64 anys. No em sembla que Lleida hagi tingut prou reconeixement a la figura d’aquest personatge lleidatà que va arribar a ser tan popular com Macià. Diu la historiadora Marta Mayor que “a les fotografies de l’època es pot observar la figura imponent del comandant com si fos el guardaespatlles del president”.
Sessió: No iniciada
Menu
