Proliferen les dones que s’autoexploten com a marca personal venent bellesa, consumisme i neteja, com a destí d’èxit social en un aparador digital. Una plataforma de hagstags i guies vitals purament capitalistes. Emprenedores i independents en la nova era feminista, la seva prioritat és realitzar-se individualment i enriquir-se en el mercat de les influencers. Alimenten amb els seus productes el camí de la felicitat, la il·lusió de l’autoajuda on les xarxes són la simbiosi de treball i lleure. Romantitzen ser productives i eficients, són perfectes a tot arreu i a tothora, fan vida sana, són addictes a la cosmètica, l’alimentació bio, el culte al cos i la pau mental, i tenen la casa ordenada i escrupulosament neta. Tenen l’agenda plena, sempre belles i arreglades, mai arremangades, zero transgressores. Hi ha alternativa: les dones transgressores. Les del poetryslam, com la joveníssima Míriam Greenwood. O Maria Von Touceda, que dispara amb humor perquè no hi ha res més revolucionari que pensar, escriure i riure. I November Ultra, que des del seu particular infern, canta com els àngels. Són imperfectes com la vida mateixa. No compren likes; escupen versos, ironia i delicadesa, fan cultura i resistència des dels marges.
Sessió: No iniciada
Menu
