Tots estem commocionats pel desastre ocorregut en terres valencianes. Ens solidaritzem i donem el condol als familiars de les múltiples víctimes humanes i als que han perdut les seves pertinences.
Ens sobte que en un país del primer món hagin hagut tants morts i un nombre no calculat de desapareguts, més propis del tercer món. Cal estudiar què ha passat, què ha fallat i perquè ha fallat. Vam quedar sorpresos a l’escoltar les compareixences públiques tant del president de la comunitat, com d’alguns dels seus consellers/es.
Per començar, a menys d’un parell d’hores de les riuades el president Mazón va declarar que ja havia passat el perill perquè la dana marxava cap a la comunitat veïna. Sorgeix una pregunta: ¿qui el va informar i assessorar del que havia de dir? Queda clar que els assessors nomenats a dit, no ho haurien de ser per mèrits polítics o pertinença al mateix partit o quota, sinó per mèrits professionals, pels seus coneixements i experiència. Quasi segur que no hauria fet aquesta falla monumental que tants morts ha provocat si s’hagués avisat als veïns amb temps. Confio que algun dia es descobreixi la veritat.
Desprès, un membre del seu govern va prohibir a la munió de voluntaris/es anar a ajudar, fins i tot amb amenaces velades. Però les administracions no hi havien anat i van trigar molt a fer-ho, deixant abandonats a tantíssims afectats. És que una riuada desbocada és menys important que un incendi, en el que ràpidament acudeixen els bombers i altres professionals? ¿Cóm es pot, enlloc d’agrair el voluntariat, ficar-se en contra? Per què, enlloc d’això, no podien haver enviat agents per regular-lo i dirigir-lo als llocs més necessitats? Al dia següent va haver de rectificar i agrair els voluntaris i voluntàries. Emociona comprovar el bon cor i la solidaritat de tantes persones; ens omple d’esperança de futur per la humanitat. Després, un altre membre del govern va prohibir vehementment als familiars dels morts anar a veure’ls on els anaven deixant. Clar, va haver de rectificar.
Un bon lideratge demana saber gestionar, incloent els imprevistos, de manera racional i professional, i també demana empatia vers les persones a les que lidera i en és responsable. Sols empatia sense saber gestionar és un desastre. Gestionar gerencialment sense empatia és allunyar-se de les persones. Ocupar un càrrec per elecció no justifica el manar pensant primer en un mateix i en els seus, sinó que ha de posar les persones, especialment les més vulnerables, al centre, i prendre decisions que potser no son del grat de tothom. Si no, perquè la democràcia? Les dictadures i la llei del més fort sorgeixen espontàniament. No s’ha de fomentar el populisme ni la ultradreta, que creix gràcies a errades com aquestes.
Estan arribant les acusacions d’una administració contra una altra. No era una catàstrofe que mereixia a totes actuar ràpidament? Sabrem el que va fallar? Sabran posar-hi remei perquè no es repeteixi? Son iguals els governs autonòmics en capacitat de gestió?
