A les Valls d’Àneu, a Esterri, hi ha una de les institucions més respectables de la cultura catalana. L’Ecomuseu. Ben clar i en singular perquè malgrat n’hi hagi altres aquest és una referència ineludible al nostre país i més enllà. Ara fa trenta anys s’iniciava una aventura de la qual sabíem que tenia un nom i unes intencions diferents d’altres museus i que proposava una mirada carregada de veritats com la natura, les formes de vida tradicional, el patrimoni intangible i una visió més sincera de les nostres muntanyes. Una realitat que estava poc explicada i poc reconeguda. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha obert horitzons en la museística i en l’etnologia generant coneixement i reconeixement i proposant accions pioneres, des de la recuperació de Casa Gassia fins a les xafarderies de l’Esperanceta. Ha gestionat espais i indrets d’Àneu, i ha creat nous productes i fórmules de visita. La casa i el paller han acollit un munt d’iniciatives pròpies però també totes les que hi han acudit. A la vegada, l’equip humà i la seva experiència han participat en centenars de trobades transpirinenques, internacionals, científiques i també solidàries.
Es diu de pressa però trenta anys són molts i és difícil que tots siguin bons o millors. Tot i així l’Ecomuseu ha rebut els principals guardons que atorga el sector com el premi extraordinari de museologia de Catalunya i també la Creu de Sant Jordi.
A més continua liderant programes europeus des d’Esterri demostrant que el centre del món és allà on passen les coses que el mouen. Si com hem dit altres vegades els museus comarcals són motors del territori –culturals, socials i econòmics–, aquest cas depassa l’àmbit proper i fa de les Valls d’Àneu un punt central.
Aquest estiu l’Ecomuseu ha fet 30 anys demostrant que en una terra de precarietats culturals, de timideses patrimonials i de solidaritats superficials hi ha institucions que treballen bé i fan millors les altres. Els que creiem en el patrimoni com a eina de transformació de l’entorn, estímul del coneixement i la creativitat, i porta d’accés a la cultura, estem contents de celebrar aquest aniversari. Felicitats Jordi Abella i tot l’equip d’aquests trenta anys!!! L’aniversari també serveix per recordar als nostres conciutadans, polítics inclosos, que els museus poden ser motors culturals i cívics molt potents i que per això cal dotar-los de personal i recursos, i que hi hem d’anar més.
