Nuno Paiva va néixer per a la pràctica de l’hoquei sobre patins. Amb dos anys comença a patinar i amb el pas del temps s’enrola amb el Club Esportiu da Pobla, lluint, després, les samarretes d’equips de prestigi com l’HC Paço do Rei, el Companyia de Maria (A Corunya), i el Montebello (Itàlia). Des de fa tres temporades, vesteix la camiseta del Pons Lleida. Ha estat dues vegades màxim golejador de l’equip lleidatà.
Quan i on t’inicies al món de l’hoquei damunt patins?
Soc portuguès de naixement i vaig començar a Portugal, al Club Esportivo da Pobla. Els meus cosins ja jugaven i també el meu germà. D’una manera una mica familiar l’hoquei sorgeix a la meva vida. Ja amb dos anys començo a patinar.
Què és per a tu l’hoquei damunt patins?
Bona pregunta. És una modalitat a la qual he après estimar. Al llarg de la meva carrera l’he gaudit i ho continuo fent; és un estil de vida meu. L’hoquei damunt patins és un esport dels més bonics que hi ha. Guanya molt en viu, no tant a la TV. Presencialment, té molta emoció, i és una de les coses que més m’encanten.
Per quants equips has passat al llarg de la teva carrera esportiva?
A Portugal, he jugat al Club Esportiu da Pobla, i a l’HC Paço do Rei, entre d’altres. A Espanya a la Companyia de Maria, de la Corunya. A Itàlia, a Montebello, durant dues temporades, i ara al Pons Lleida, que és el tercer any de la meva estada a terres lleidatanes.
Has estat durant aquest temps viscut a Lleida, màxim golejador de l’equip?
Sí. A la lliga, les dues últimes temporades vaig ser el màxim golejador. Soc un jugador que m’agrada fer gols.
També la temporada passada vas ser designat per la Reial Federació Espanyola de Patinatge com a millor jugador del mes de l’OK Lliga.
Sí. Va ser un premi molt important en la meva carrera professional.
Adaptació a Lleida
T’has adaptat a la vida i a la idiosincràsia de Lleida?
Sí. Una de les coses per les quals m’he adaptat és deguda a les persones involucrades en el club, que m’han posat fàcil la meva estada a terres catalanes, ajudant-me molt. Lleida és una ciutat tranquil·la i estic molt bé aquí.
Per tant, no trobes a faltar el teu Porto natal?
Bé… Aquesta és una pregunta difícil de respondre, encara que li he de dir que al final la casa i la família ens demana. La veritat hi ha coses que ens demanen de Porto.
No hi ha dubte que la terra demane!
Porto és un lloc que sempre és al meu cor.
La teva companya, Anna, està també integrada professionalment a Lleida.
Anna va prendre una decisió difícil, però ho ha fet amb el cor venir a Lleida amb mi, treballant com a infermera.
Gastronomia de Lleida
T’agraden els caragols de Lleida?
Sí. Molt. Nosaltres, a Portugal, també mengem caragols. Quan vaig arribar a Lleida, una de les coses que em van recomanar va ser que tastés els caragols a la llauna, i, la veritat, és que m’agraden molt.
Sé de bona font que heu tingut l’oportunitat de visitar un dels restaurants més emblemàtics de Lleida capital, el Xalet Suís.
Ens ha fascinat, per la qualitat de les matèries primeres i el seu enginy creatiu dels cuiners. Van degustar un arròs de llamàntol que estava fenomenal.
Aquest àpat el vas regar amb un bon vi de la DO Costers del Segre?
Sí. I també amb un Vichy Catalán, que ens encanta.
Objectius
Quins objectius us heu marcat aquest any amb Pons Lleida?
Els nostres objectius és guanyar tots els partits. També arribar el més lluny possible a la competició de l’Europe Cup i si és possible guanyar-la, i estar a les fases finals de totes les competicions, ja sigui a la Copa del Rei, que ens hem classificat com a cap de sèrie d’aquesta, o en altres.
Per on passa el futur de Nuno Paiva?
Visc el present, sense pensar en el futur.
L’afició, aquesta temporada, gaudeix molt amb el joc que desenvolupa el seu equip a la pista?
Jo crec que sí. És fruit de mantenir la base de la plantilla, treballant amb les idees de l’entrenador, Edu Amat. Els reforços ens han ajudat moltíssim, sens dubte.