L’estratègia interna d’ERC s’ha decidit des d’òrgans paral·lels a l’executiva i la permanent del partit. Cada divendres hi ha hagut reunions on la secretària general, Marta Rovira, ha tingut un paper clau des que va marxar a l’exili, el 2018. Però no s’hi ha connectat mai Oriol Junqueras, que se n’ha quedat al marge, tal com avancen conjuntament l’ACN, RAC1 i Ràdio 4 -després de consultar una vintena de fonts.
Quan Junqueras va entrar a Palau com a vicepresident i conseller d’Economia, el 2015, el partit va crear una estructura reduïda per coordinar l’estratègia d’ERC. En formaven part només 3 persones: Jordi Bacardit, aleshores mà dreta de Rovira; Bernat Aubia, cap de l’empresa Relevance (vinculada a les contracampanyes del partit); i Sergi Sabrià, també proper a Rovira i Aragonès, i que va ser portaveu i president del grup parlamentari, cap de l’oficina del president de la Generalitat, i viceconseller fins a la setmana passada.
Aquest grup reduït ha anat creixent i canviant-ne els participants, sobretot a partir que la “repressió” va sacsejar ERC amb l’entrada de Junqueras a la presó (2017), i l’exili de Rovira (2018). És des d’aquest moment que el grup estratègic creix i pren més importància. S’hi han anat incorporant dirigents del partit, del grup parlamentari, i de fora de la direcció -algunes de les quals no eren ni militants d’ERC. I es mantenia el contacte amb Junqueras, empresonat a Madrid i després a Lledoners.
El grup ha continuat reunint-se un cop el president d’Esquerra va quedar indultat, el juny de 2021. Però Junqueras no s’ha arribat a connectar mai en aquestes reunions telemàtiques -per garantir l’assistència de Rovira-, i que s’han celebrat cada divendres fins fa poc -ara ja no són tan periòdiques-. La secretària general ha assumit el funcionament intern d’ERC, i el seu entorn constata deixadesa de funcions per part de Junqueras.
Les fonts consultades afirmen que no és que amaguessin al president del partit l’existència d’aquestes reunions, sinó que el mateix Junqueras no tenia interès a formar part dels òrgans on es decidia l’estratègia del seu partit, i s’espolsava qualsevol responsabilitat. A més, assenyalen que, encara com a president d’ERC, Junqueras es reunia amb la militància arreu del territori criticant Aragonès i el seu executiu. L’entorn de Rovira explica que el nucli de Junqueras sí que ha participat de les reunions dels divendres, amb dirigents del seu espai de confiança, que parlaven amb ell i li feien arribar tota la informació necessària.
L’entorn de l’expresident del partit ressalta que aquestes reunions eren una fórmula d’aïllar i deixar-lo de banda a poc a poc, així com a altres dirigents com Raül Romeva, o la mateixa executiva al complet -com a òrgan oficial del partit.
El xoc entre els líders creix la tardor de 2023, quan l’expresident del partit volia ser candidat en comptes d’Aragonès
La davallada d’ERC a les municipals i espanyoles del 2023 fa que la tensió entre Junqueras i Rovira es dispari. De fet, les diferències entre Junqueras i el sector més proper a Aragonès -alhora alineat amb Rovira- s’havien accentuat des de feia mesos. La distància entre el president d’ERC i Palau era més que notable.
Quan ERC i PSOE tancaven el pacte per la llei d’amnistia, la tardor de 2023, Junqueras es va reunir amb Rovira i Aragonès a Ginebra. L’encara president del partit volia ser el cap de llista de les pròximes eleccions al Parlament, que en aquell moment se situaven el febrer de 2025. Rovira, que intuïa les intencions de Junqueras, li va recordar que, d’una banda, segurament encara no se li hauria aplicat l’amnistia. I que, per altra banda, no podia ser que el candidat d’ERC no fos el president de la Generalitat, i que s’entendria com una esmena a la totalitat a l’obra del govern republicà.
