Si el 1970 hi hagués hagut VAR, Guruceta s’hauria desdit del penal que va xiular per l’entrada de Rifé a Velázquez. O no. També, amb VAR, no hauria pujat al marcador el gol de Maradona a Anglaterra en la final del Mundial de Mèxic 1986. O sí. L’astre argentí va marcar el gol amb la mà de manera evident. Aquella jugada ha quedat a la història del futbol com “la mà de Déu”. L’húmer del jugador del Madrid, Vinicius, seria “l’escàpula del dimoni”, si apliquem la interpretació de la jugada que va fer l’àrbitre Francisco José Hernández Maeso a instàncies del VAR. De l’escàndol d’aquest partit de diumenge al Bernabéu se’n poden extreure dues conclusions fonamentals: L’arbitratge del futbol modern pot prescindir dels col·legiats de camp. Tot es pot xiular des del VAR, evitant així les protestes dels jugadors sobre l’àrbitre presencial. Només quedarien els crits de la grada, “VAR que malo eres, que malo eres!”. I segona conclusió: per pressionar els àrbitres no funciona el sistema Negreira del Barça. Allò que dona molts bons resultats és una Real Madrid Televisión que no para de martiritzar els àrbitres amb uns vídeos tremebunds.