Les persones en situació administrativa irregular ateses per Càritas han augmentat un 45% respecte a l’any 2021. Ho ha explicat el director de la diòcesi de Barcelona, Salvador Busquets, aquest dimecres al matí en el marc de la jornada ‘Irregularitat i ocupació, un binomi possible’. Concretament, durant el 2022 la diòcesi de Barcelona ha acompanyat 819 persones acabades d’arribar amb els tràmits de primera acollida i 800 més que ja estaven al país en el procés per regularitzar la seva situació. Busquets ha demanat la complicitat de les empreses per regularitzar persones “amb potencial i ganes de treballar” i ha denunciat la lentitud de l’administració pública: “Durant tres o quatre anys han de viure de l’aire i no els hi obrim la porta”.
Busquets ha dit que una de cada dues persones ateses per l’entitat el 2022 es trobava en situació administrativa irregular, i ha assegurat que la xifra ha augmentat en els darrers anys. “Més de 12.000 persones ateses per Càritas es troben en aquesta situació”, ha apuntat la responsable del programa de migració de l’entitat, Elisabeth Ureña, que ha afegit que l’actual llei d’estrangeria obliga els migrants a buscar opcions de supervivència a través de feines precàries en l’economia informal, a viure en habitatges amb escasses condicions d’habitabilitat i a no poder accedir a les ajudes en matèria d’habitatge. “Les persones en situació administrativa irregular veuen els seus drets especialment vulnerats”, ha afirmat Ureña.
El director de l’entitat ha dit que és un “misteri” quantes persones estan en situació administrativa irregular, perquè només es compten els que venen en pastera per la frontera sud però no els que venen en avió. “Sabem que per cada un que intenta entrar per frontera sud n’hi ha 10 o 12 que venen a través d’una via més normalitzada”, ha afirmat.
Busquets ha denunciat que són les entitats del tercer sector les que responen amb més freqüència a les demandes socials d’aquestes persones, “acompanyant-les en el tortuós camí que suposa la regularització”.
El projecte ACOL regularitza una cinquantena de persones
El director de Càritas de Barcelona ha destacat que de les persones ateses durant el 2022, una cinquantena de migrants han regularitzat la seva situació gràcies al projecte ACOL, una programa de treball i formació pioner a l’Estat impulsat per la Generalitat. La iniciativa consisteix a subvencionar la contractació, per part d’entitats socials, fundacions i ajuntaments, de persones en situació administrativa irregular i així regularitzar-la. En la mateixa línia, Ureña ha expressat que aquest és un exemple de polítiques públiques per facilitar l’accés a l’ocupació. En tres anys Càritas de Barcelona ha regularitzat més de 80 persones a través d’aquest projecte.
Càritas denuncia que l’Ajuntament de Badalona s’ha desdit de concedir les ajudes ACOL
Càritas ha denunciat públicament que l’Ajuntament de Badalona s’ha desdit de concedir les ajudes ACOL a catorze veïns de la ciutat. Segons l’entitat, ja hi havia els candidats seleccionats però el consistori s’ha fet enrere a l’hora “d’ajudar a regularitzar” la situació d’aquests veïns, “que tenien una esperança de futur”.
Fonts del govern de Badalona consultades per l’ACN han confirmat que finalment el consistori no s’acull a les subvencions ACOL perquè “fomentar plans d’ocupació per persones migrades en situació administrativa irregular pot provocar un efecte crida”. “Aquest efecte no el compartim”, indiquen les mateixes fonts, que defensen un model de ciutat amb plans d’ocupació per a tots els veïns “independentment de quina sigui la seva nacionalitat”.
L’aliança amb el món empresarial, “fonamental”
Busquets ha assegurat que el món empresarial és una peça “fonamental” d’aquest engranatge per integrar socialment aquestes persones que busquen una oportunitat laboral. “Malgrat la seva situació administrativa, són persones competents, capaces i professionals i aporten valor afegit als seus llocs de treball”, ha dit el director. Busquets ha encoratjat més empreses a sumar-se a la regularització de persones “amb potencial i ganes de treballar”: “Només així aconseguirem que puguin formar part del mercat de treball ordinari i que contribueixin a la societat com qualsevol de nosaltres”, ha afirmat.
La cap del programa de Formació i inserció de Càritas, Dessiree García, ha explicat que l’objectiu de la jornada, que ha tingut lloc al Palau Macaya de Barcelona, és aflorar situacions que sovint queden invisibilitzades i reivindicar les bones pràctiques que es fan des del tercer sector, les administracions públiques i les empreses privades.
A banda, García ha assegurat que la llei d’estrangera és “molt millorable”, i ha explicat que durant els quatre anys que dura el tràmit Càritas atén les persones migrants per explicar la cultura del treball del país, els costums i, si cal, formar-los. Tot i que és cert que arriben persones sense formació, també n’hi ha d’altres amb formació universitària al país d’origen i “és talent que es pot aprofitar en sectors on hi ha problemes”, ha assegurat. Durant la jornada s’han organitzat tres taules rodones amb diferents experts.
