La primera ponència de sentència del Tribunal Constitucional (TC), elaborada per la seva vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, dóna suport a la constitucionalitat de gran part de la llei d’amnistia, encara que estima parcialment tres dels motius d’inconstitucionalitat esgrimits pel PP, en el recurs presentat el 9 de setembre passat, sobre aspectes menors de norma.
La ponència considera raonable i justificada aquesta llei, en buscar una “millora de la convivència i de la cohesió social” amb Catalunya, i rebutja que sigui arbitre.
“Encara que se’n pugui discrepar, no hi ha dubte que no respon a caprici o mer voluntarisme, en buscar una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per superar, com a objectiu d’interès general, les tensions socials i polítiques generades amb el denominat procés independentista a Catalunya”.
Amb aquests arguments, el text, que serà debatut pels magistrats a finals de mes, rebutja que la norma sigui arbitrària o irraonable, encara que assumeix que la delimitació dels actes amnistiables “pot ser tècnicament millorable”.
La ponència rebutja de ple la tesi dels ‘populars’ que la norma sigui arbitrària, ja que considera raonable l’explicació del legislador per decretar el perdó, coherent amb una política tendent a pal·liar els efectes del ‘procés’ i “a aconseguir una pau més ciutadana, mitjançant la reducció de les sancions” imposades.
La ponència considera que la interpretació del PP sobre la norma és “incompatible amb la idea de Constitució oberta que és inherent a un Estat democràtic i al pluralisme polític” i rebutja que l’amnistia sigui inconstitucional perquè la Carta Magna no habiliti expressament el legislador a atorgar el perdó.
Perquè, afirma, “el legislador pot fer tot allò que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament” i “no necessita una habilitació expressa de la Constitució per poder exercir la potestat legislativa”. També rebutja la vicepresidenta del TC que, com sostenia el PP, l’amnistia del ‘procés’ equivalgui a un indult general, constitucionalment prohibit, pel fet que els seus destinataris no estiguin particularitzats.
Diu la ponència que la llei és el resultat de la “potestat legislativa” de les Corts, “no de la mera suma de voluntats individuals dels que ocupen en un moment determinat un escó”. “Una cosa és el perquè de la llei, és a dir, de les motivacions, raons o transaccions polítiques que van portar a la seva aprovació, i una altra de molt diferent és el que la norma és”, assenyala.
El TC valora si la llei encaixa a la Constitució, però no fa un “judici d’intencions polítiques” sobre el que va motivar els partits a aprovar-la. És a dir, el “perquè” de la llei és “jurídicament indiferent, amb independència de quina sigui la seva valoració política”, aliena al món del Dret.
Sosté que és al legislador a qui li incumbeix determinar “quins fets s’han de considerar punibles”, el càstig i les excepcions. “Els judicis d’oportunitat política queden extramurs del nostre control”, assenyala aquesta ponència.
El text segueix sense aclarir els casos de Puigdemont i Junqueras
La primera ponència del TC avala els aspectes principals de la llei d’amnistia, encara que no es pronuncia sobre el delicte de malversació que afecta Carles Puigdemont.
Aquest recurs resoldrà únicament si la norma és constitucional o no però no entrarà en l’àmbit de la seva aplicació, és a dir, no abordarà els casos concrets de Puigdemont, Junqueras i la resta de líders independentistes als quals no se’ls ha aplicat l’amnistia pel delicte de malversació. El Suprem va considerar que la malversació que se’ls atribueix no té encaix a l’amnistia al concórrer dues circumstàncies que la llei va deixar fora de la mesura de gràcia: els implicats van obtenir un benefici personal al sufragar el refrany els interessos financers de la UE. Per tant, la situació dels líders independentistes no estaria afectada per la constitucionalitat de la norma sinó per la seva aplicabilitat al cas concret.
D’altra banda, ahir es va saber que l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE es pronunciarà el 26 de juny sobre l’aixecament de la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts l’anterior legislatura (2019-2024).
