La reunió de líders europeus a París sobre la negociació entre els EUA i Rússia per acabar la guerra d’Ucraïna va constatar divisions sobre si cal abordar l’enviament de tropes de pau, encara que sí que va coincidir que Kíev i Europa han de ser parts actives per evitar un tancament en fals del conflicte.
La cita celebrada ahir a iniciativa del president francès, Emmanuel Macron, va reunir els principals països de la UE, líders del bloc comunitari i de l’OTAN i el primer ministre britànic, Keir Starmer, que també va insistir que les negociacions han d’incloure Ucraïna, país envaït per Rússia el 2022.
La divisió sobre la conveniència de discutir ara que Europa enviï a Ucraïna tropes de pau per garantir un eventual acord de pau negociat per Moscou i Washington va ser un dels punts destacats. El president espanyol, Pedro Sánchez, va considerar “prematur” tractar l’enviament de tropes, ja que “encara hi ha guerra” a Ucraïna”. En la mateixa postura va coincidir el canceller alemany, Olaf Scholz, perquè segueix sumit en una “guerra brutal”. Tampoc es va mostrar favorable el primer ministre polonès, Donald Tusk.
A l’altra banda, Starmer es va mostrar partidari d’estudiar aquesta hipòtesi, com han fet altres països no presents a París, com Suècia, si s’arriba a un acord de pau durador.
Un altre tema de consens va ser l’esforç més gran dels europeus en la seva pròpia defensa, sobretot a través d’un increment dels seus pressupostos militars.
Sobre aquest punt, Scholz va defensar que si un país de la UE “vol gastar més del 2% (del seu PIB) en defensa”, aquesta despesa addicional no es vegi obstaculitzada per les regles del bloc europeu, que demanen que el dèficit públic dels Estats membres sigui inferior al 3% del seu producte interior brut.
Pedro Sánchez va incidir que la nova estratègia de defensa europea ha de venir de la mà d’altres mecanismes mancomunats per finançar les inversions necessàries.
