L’activitat d’edificació va créixer un 4% durant el 2023 a Catalunya respecte de l’any anterior i va recuperar els nivells prepandèmia, amb 4,77 milions de metres quadrats de superfície total visada. Segons les dades facilitades aquest dimarts pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), es constata un “bon comportament global” gràcies als projectes de gran envergadura, sobretot l’Espai Barça. De fet, els cinc projectes més grans visats durant l’últim any han representat un 10% del total de la superfície visada i, si no fos per aquests, les dades de l’últim any haurien estat pitjors que les del 2022. A banda de les obres del Camp Nou, el COAC ha destacat les obres en habitatges al barri de la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@.
Les dades facilitades surten dels projectes d’obra visats, que són obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Segons el COAC, es tracta de les xifres “més fiables” d’allò que es construirà en un futur immediat.
Els arquitectes han assegurat que durant el 2023 han constatat un “alentiment” de la construcció, sobretot pel context econòmic -l’impacte de la guerra d’Ucraïna en els subministraments, la inflació i l’augment dels tipus d’interès-.
Un any “particular” a la ciutat de Barcelona
Les grans obres no només han impulsat el sector al conjunt de Catalunya, sinó que en especial ho han fet a la capital catalana, que ha viscut un any “particular”, segons el COAC. La ciutat de Barcelona ha tancat el 2023 amb un creixement del 48% en superfície visada per l’impacte que han tingut els projectes de més pes. De fet, les 15 obres més grans visades a Barcelona ciutat han acumulat fins al 74% del total de la superfície (624.842 metres quadrats).
Pel que fa al nombre d’habitatges, durant el 2023 s’ha mantingut estable a la capital catalana amb 1.341 immobles de nova creació, un 0,75% més que l’any anterior. Les xifres dels dos últims anys, però, es troben per sota del que era habitual -al voltant de 2.000 immobles cada any-. Els arquitectes ho han atribuït a la mesura que obliga a destinar un 30% de la superfície per a habitatge de protecció pública. “Dependrà de com s’articuli aquesta qüestió políticament que la tendència tiri cap a una banda o cap a una altra”, ha dit el degà del COAC, Guillem Costa.
L’habitatge de nova creació continua per sota dels nivells òptims
A tot Catalunya, el 2023 ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més que el 2022. Costa ha recordat que la xifra encara se situa “lluny” de l’òptim de 25.000 immobles anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020 – 2024. “És fonamental acció política, s’estan fent bons passos, però es necessita actuar amb més contundència”, ha etzibat el degà del COAC.
Malgrat que la dada global és positiva, per demarcacions tan sols Barcelona (+3,8%, fins a 10.831) i Girona (+48%, fins a 2.480) han millorat els registres respecte de l’any anterior. A les comarques centrals la caiguda va ser del 15,7%, fins a 797; a l’Ebre del 42,4%, fins a 125; a Lleida del 26,3%, fins a 589; i a Tarragona del 7%, fins a 1.124.
Dels 15.946 habitatges nous, el COAC ha detallat que 2.127 han estat de protecció oficial i la majoria situats a la demarcació de Barcelona (2.042). La xifra contrasta amb la resta de demarcacions: 55 a Tarragona, 13 a Girona, 12 a comarques centrals i 5 a Lleida.
La rehabilitació continua estancada
Pel que fa a la rehabilitació, els arquitectes han ressaltat que “continua estancada” i a Catalunya, tot i l’augment del 28,5% interanual. Així mateix, han assegurat que hi ha “poc pes” dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus.
En la roda de premsa d’aquest dimarts, el COAC també ha insistit, de nou, en la necessitat de millorar els terminis per a l’obtenció de llicències. El col·legi ha xifrat en 7,4 mesos el termini mitjà per obtenir una llicència i ha alertat que en alguns casos l’espera arriba a més de dos anys.
