L’Ajuntament de Lleida habilitarà cinc nous aparcaments dissuasius als afores de la ciutat que tindran connexió amb el centre mitjançant autobusos llançadora, segons va avançar a l’ACN l’alcalde, Fèlix Larrosa. Un dels nous pàrquings se situarà a Pardinyes, al solar on l’anterior govern projectava l’alberg, i tindrà connexió directa en autobús amb la plaça de Ricard Viñes. Altres aparcaments estaran situats entorn de la LL–11 i un d’ells disposarà d’enllaç amb transport públic amb la rambla de Ferran. Un altre està previst entre Copa d’Or i la LL–12. D’altra banda, Larrosa descarta retirar les 650 noves places de zona verda i blava d’aparcament que van entrar dilluns en funcionament i que, de moment, tenen poc ús per part dels conductors.
L’alcalde va assegurar que els veïns i comerciants amb qui ha parlat els últims dies “estan encantats” amb la regulació de l’aparcament, però admet que pagar per aparcar sempre és una mesura impopular. “La gestió de la mobilitat és complexa i sé que tot el que suposi acabar pagant a la gent no li agrada, però s’havia arribat a una situació de caos”, va remarcar. Les noves zones verdes i blaves aniran guanyant ús “a poc a poc” i, d’aquí a un temps, esdevindran “una quotidianitat”, segons el paer en cap. Fèlix Larrosa va incidir que els residents que necessitin aparcar en zona verda poden fer-ho per “60 cèntims al dia” i recorda a les persones que venen de fora de la ciutat que disposen d’alternatives com l’aparcament gratuït del Camp d’Esports. El batlle va voler recordar que a Lleida, actualment, hi ha 3.700 places en aparcaments gratuïts repartides per l’interior de la ciutat, sense comptar les places que hi ha als carrers. En un context d’implantació de la Zona de Baixes Emissions, l’alcalde també va destacar que el 30% de les emissions de diòxid de carboni les generen vehicles que fan tombs buscant places lliures.
Ajut als temporers
Larrosa també va abordar la situació dels temporers. Aquest any, el dispositiu de la Fira ha registrat un 70% d’ocupació, i els pisos de l’EMAU, un 20%. Aviat es construiran els mòduls per als temporers de la Caparrella i va informar que se’n construiran en un altre indret, tot i que sense puntualitzar on. A més, per facilitar la contractació de treballadors, va remarcar la seva voluntat d’afavorir la cobertura temporal de treball.
Larrosa reivindica el “lideratge” de Lleida al país i vol una administració més àgil per a les empreses
Fèlix Larrosa ahir va assistir al Cercle d’Economia de Barcelona per exposar el lideratge de Lleida en el “l’impuls econòmic” de Catalunya. En un acte en el qual també hi havia la consellera Alícia Romero, el paer en cap va destacar “les bases sòlides” de la ciutat com els sis milions de metres quadrats de sòl industrial planificat, amb els quals Lleida “és, avui, la ciutat catalana” que en té més. Això, segons Larrosa, genera “una capacitat per atraure grans projectes econòmics”. El paer en cap lleidatà també va incidir en la “disponibilitat d’aigua i energia, excepcional a Catalunya, però també a tot l’Estat”. Tot i això, Fèlix Larrosa va reivindicar que per potenciar aquest impuls, “cal una administració que no posi obstacles, sinó que generi confiança, agilitzi els processos i faci possible que les bones idees es transformin en bons projectes”.
Precisament, per potenciar aquesta “administració facilitadora”, Larrosa va anunciar una nova ordenança d’impuls a l’activitat econòmica, que donarà un tracte preferent als projectes estratègics amb valor afegit perquè “no s’encallin”.
Fèlix Larrosa també va defensar “la necessitat d’impulsar una aliança territorial per competir a escala europea”, que faci de Lleida “un aliat estratègic de Barcelona”. “Aquesta aliança territorial no neix per competir amb ningú, sinó per complementar. Per construir una economia catalana més equilibrada, més diversificada i més cohesionada”, va dir.
Maurici Lucena, president d’Aena, va emfatitzar el “posicionament estratègic” de Lleida que té a prop dos aeroports com són el del Prat i el de Saragossa (i el propi d’Alguaire). El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, va destacar “el paper fonamental” de Lleida “en l’equilibri territorial de Catalunya”.
