Qui més qui menys té la seva pròpia història de com va viure l’apagada de dilluns passat. I les escoles són un bon exemple de com en van ser de complicades les comunicacions. Tot i això, a l’Escola Vedruna de Balaguer expliquen que al tenir llum natural tot va ser més fàcil que si la incidència hagués passat al gener. Ara bé. Els va costar saber d’un grup d’alumnes que al matí havia sortit de colònies i que no sabien si havien arribat bé o no.
La directora del centre, Mercè Viola, explica que en general la jornada va funcionar “sense incidència notables” però sí amb algunes anècdotes curioses. El fet d’haver-se produït l’apagada en plena primavera i al ser el Vedruna un col·legi amb llum natural a gairebé a totes les classes l’activitat docent no es va suspendre i va continuar. “Els ordinadors, que no funcionaven, són un punt de suport”, diu Viola, però apunta que això no va ser impediment per continuar fent classe.
La principal incidència s’hagués pogut produir al menjador però no va ser així. S’havia cuinat el menú d’aquell dia, pollastre al forn, abans que caigués l’electricitat, de manera que no es va haver d’activar cap menú alternatiu i els alumnes que es queden a dinar al centre ho van poder fer sense problemes. És més. Mercè Viola explica que alguns pares que tenien problemes de logística van preguntar si els seus fills podien dinar al menjador i s’hi van poder quedar també.
Quan va créixer més el nerviosisme va ser poc després de mig matí. Alguns telèfons encara tenien línia i des de l’escola es va poder constatar que un grup d’alumnes de primària que se n’havia anat de colònies al Berguedà havia arribat bé. No es va poder fer la mateixa operació amb un altre grup que se n’havia anat a la Cerdanya a primera hora. Hi van contactar quan havien parat a esmorzar (quan encara no havia marxat la llum) però al centre no sabien si havien arribat bé o no perquè no hi havia manera d’establir línia. Fins al vespre, que van poder comprovar que eren al lloc previst a l’hora estipulada. “Pels alumnes va ser com una aventura”, explica Mercè Viola, que diu que al vespre la casa de colònies sí que va canviar el menú i va improvisar un sopar amb pa amb tomata i embotits perquè encara no hi havia llum. A l’entrada del Vedruna el conserge escoltava la ràdio de piles i informava de les novetats i de les indicacions que calia. Fins demà no van poder tenir notícies d’Educació, com és lògic. Però a les nou del matí un altre grup marxava de colònies. El dia abans van quedar amb els alumnes que se sortiria si hi havia llum i tot tornava a la normalitat. I va ser així. L’apagada ja era història (almenys per ells).
