Viatjar és l’única cosa que compres i et fa més ric. Això deia un apunt escrit en una bosseta de sucre del tallat que em vaig beure el darrer dia que passava al bonic, petit, però alt (1.463 metres) poble de Capileira, a l’Alpujarra de Granada, un indret més que recomanable prop de Serra Nevada. Potser per comprar alguna cosa que fos més material, vaig anar a una botiga de souvenirs. El venedor, molt simpàtic (com la majoria de la gent de la zona) em va preguntar d’on era i després va afirmar que, a l’estiu, el segon idioma més parlat a l’Alpujarra, després del castellà, és el català. Els catalans som viatgers de mena. Vagis on vagis, sempre trobes algú de casa nostra (i molts lleidatans, val a dir). Cal recordar també que Lleida i l’Alpujarra estan molt connectades, ja que molts immigrants de prop de Serra Nevada van venir a Ponent a treballar i un bon nombre s’hi va quedar a viure. Fins fa poc, els lleidatans que provenen del poble de Bérchules feien al juliol la romeria de Sant Pantaleó, metge i màrtir que sembla especialitzat en la cura de la migranya. Tal com està el panorama, caldria recuperar la tradició i tornar a passejar el sant pels carrers de Lleida i pregar-li que ens recepti alguna medicina o remei contra els maldecaps.
Sessió: No iniciada
