Tinc un amic que s’ha comprat un cotxe d’última generació. El vehicle està equipat amb tots els avenços tecnològics. Les prestacions que ofereixen els turismes d’avui en dia són impressionants. Per abastar fins a l’últim detall de les possibilitats cal fer un grau d’automoció, per no dir un màster que semblaria massa exagerat. El fet és que el meu amic encara no ha trobat temps per afrontar el llibre, o més ben dit l’enciclopèdia, d’instruccions que porta el model de cotxe que s’ha comprat. És admirable la quantitat i varietat de sons que emet el sedan. Si no portes el cinturó de seguretat fa un brogit persistent. Si trepitges la línia lateral de la calçada fa fressa. Si envaïxes la mitjana fa una altra remor. Si tornes a la dreta sense posar l’intermitent fa un brum. Si excedeixes la velocitat arma un esvalot. Si t’acostes massa al vehicle que va davant fa bum-bum i redueix la velocitat automàticament. Una cosa que no m’ha agradat del cotxe del meu amic és que si li alces la veu per alguna maniobra que no t’ha agradat, s’hi gira amb un to de veu autoritari. Els cotxes d’avui en dia semblen pensats per prescindir del conductor. Jo tenia un oncle molt despistat que arrencava la marxa quan la tieta encara no havia pujat el cotxe. Al cap d’una estona, en adonar-se que havia oblidat la dona, tornava a recollir-la amb tota exactitud. Tots aquests pensaments m’han voltat pel cap arran de l’incomprensible i horrible succés que ha costat la vida d’un nen de dos anys a Valls perquè el pare se’l va oblidar dins del cotxe. Tanta tecnologia no contempla una alarma general si en tancar el cotxe queda algú a dins? Tenim els avenços mal orientats.
Sessió: No iniciada
