L’activitat de l’Institut Català de Finances es va enfilar un 32% durant el 2024 en comparació a l’any anterior, fins als 847,4 milions en préstecs, avals i capital risc. En total, va finançar 1.694 clients, dels quals el 97% eren petites i mitjanes empreses i emprenedors, segons han explicat el president de l’ICF, Juli Fernández, i la consellera delegada, Vanessa Servera. El nombre d’empreses finançades ha tingut un creixement més moderat, del 2%, ja que hi ha hagut més concentracions d’operacions. El sector que va rebre més finançament en préstecs i avals va ser la indústria, amb 205 milions; seguit de l’habitatge per a la construcció i adquisició d’HPO, amb 201 milions, quatre vegades més que l’any anterior.
L’activitat majoritària de l’ICF durant l’any passat es va centrar en el finançament d’empreses i entitats, que es van incrementar un 36%, fins als 811,2 milions d’euros. L’entitat treballa amb un termini mitjà de devolució de 15 anys, segons ha detallat Cervera en la roda de premsa de presentació de l’exercici de l’any passat al costat del president de l’entitat i secretari general del Departament d’Economia i Hisenda, Juli Fernàndez.
Si s’analitzen les dades per sectors, la indústria, l’habitatge social i el comerç i turisme concentren el 71% de l’activitat. Concretament, la indústria i l’habitatge social suposen el 25% cadascú amb 205 i 201 milions d’euros, mentre que el comerç i turisme representa el 21%, amb 170,5 milions. En quart lloc, se situa el sector primari, amb 89,5 milions d’euros. No obstant això, Servera ha destacat que si es té en compte el nombre d’empreses finançades, el sector primari és qui n’aglutina més, amb 1.082, seguit a molta distància per la indústria (219 empreses) i el comerç i turisme (147).
En habitatge social, Servera ha destacat que s’ha multiplicat per quatre els recursos destinats a aquest àmbit i ha recordat que aquest any es comptarà amb 500 milions d’euros, dins del pla del Govern per construir 50.000 habitatges. La consellera delegada ha admès que l’ICF ja té un “gruix de sol·licituds important” i que ha rebut l’interès de promotors privats i socials.
En el capítol de capital risc, l’ICF ha destinat 36 milions d’euros en projectes de suport a la innovació, la tecnologia, la sostenibilitat i la salut. Servera ha detallat que l’any passat es va apostar per incrementar la inversió directa a les empreses, amb 18,6 milions davant els 10,3 milions del 2023, és a dir, un 81%. En canvi, ha reduït a la meitat (-47%) la seva activitat en fons externs, fins als 17,6 milions d’euros. “Estem sent més selectius”, ha admès la consellera delegada de l’ICF.
Per la seva banda, Fernández ha qualificat de “fantàstic i impressionant” l’exercici de l’Institut Català de Finances del 2024. D’altra banda, la cartera creditícia s’ha elevat 151 milions d’euros, fins als 2.395 milions i l’índex de morositat s’ha situat en el 6,7%, quatre dècimes menys que al 2023. Amb tot, el resultat net l’any passat va ser de 33,1 milions d’euros, 16,4 milions menys que l’any anterior perquè s’ha destinat les provisions.
Preguntat per si l’opa del BBVA sobre una eventual reducció de la competència en la concessió de crèdit a empreses si l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell prospera, Fernández ha explicat que l’ICF no ha preparat cap pla de contingència per si reben més sol·licituds de pimes.
En aquest sentit, ha explicat que el pressupost de les partides en aquest àmbit de cara aquest any ha crescut però perquè respon a l’estratègia de l’ICF i no pensant en el resultat de l’opa. En tot cas, el secretari general d’Economia ha recordat el posicionament del Govern i ha insistit que seria “bo” que les dues entitats es mantinguessin independents per garantir la competència.
