L’oficialitat del català a la Unió Europea encara hores decisives amb tots els escenaris oberts. A les portes que es produeixi la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, on s’asseuran els 27, la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec es manté encara en dubte. La qüestió continua en l’agenda de la reunió com a punt d’adopció, és a dir, de votació. Tanmateix, fonts diplomàtiques apunten que els ministres podran decidir durant la mateixa reunió si el punt se sotmet a votació o no. De fet, si Espanya ho considera, abans de començar la discussió pot demanar retirar el punt i es podria debatre el 24 de juny. Per aprovar l’oficialitat, cap dels 27 estats hauria d’oposar-s’hi, però, a hores d’ara, moltes capitals mantenen dubtes sobre la qüestió.
Les reticències expressades per una majoria d’estats estan relacionades, principalment, amb els costos econòmics de la mesura i les implicacions legals d’aquesta. Encara que l’executiu de Pedro Sánchez s’hagi obert a assumir les despeses derivades de fer oficials el català, el basc i el gallec, moltes capitals temen que el pròxim govern d’Espanya, si canvia de color, es despengi d’aquest compromís. Fonts diplomàtiques mantenen que es tracta d’un tema d’alta sensibilitat i molt polític, ja que surt de l’acord entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. Un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.
Malgrat que el Consell de la UE ha mantingut reunions tècniques en els últims dies per preparar la reunió d’avui, la qüestió s’ha negociat al més alt nivell, entre les capitals, i amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, liderant les negociacions En aquest sentit, Albares va reiterar que Espanya negociarà fins a l’últim moment amb els estats membres per aconseguir l’aprovació de l’oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries.
LA 13a LLENGUA MÉS PARLADA
Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. El català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la Unió Europea, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
