La transhumància i la tècnica del vidre bufat són les dues candidatures internacionals, amb participació de l’Estat, que opten a la llista.
L’anunci es va fer en el marc de la 93a reunió del Consell de Patrimoni Històric, òrgan en el qual hi participen els directors generals de patrimoni cultural de totes les comunitats autònomes i que convoca el Ministeri de Cultura, que es va celebrar a Bilbao i ara les candidatures seran avaluades al pròxim comitè de Patrimoni Cultura Immaterial de la Unesco, que se celebrarà a Botswuana del 3 al 9 de desembre.
El Ministeri de Cultura va destacar en un comunicat que “l’activitat transhumant ha originat un ric patrimoni cultural i etnogràfic, reflectit en festes i tradicions, en la toponímia, gastronomia i l’arquitectura relacionada amb aquesta activitat”. Fa uns dies, una trentena de ramaders de tot Catalunya es van citar a la muntanya de Llessui, al Pallars Sobirà, per recollir el bestiar i tornar-lo cap a casa a peu, una activitat que actualment només fa el 5% dels ramaders.
Per la seva banda, destacava el ministeri de cultura, de la tècnica del vidre bufat destaquen sobretot “dos focus productors espanyols amb tradició històrica en aquesta tècnica: el Centre Nacional del Vidre de la Granja a Segovia i Els Vidres Gordiola a Mallorca. Coexisteixen amb experiències individuals de petits tallers artesans disperses per tot el territori”. S’espera que el pròxim comitè siguin avaluades per la Unesco la candidatura Cultura Sidrera Asturiana, acordada pel Consell de Patrimoni Històric a finals de 2021; així com l’ampliació per a les comunitats autònomes de Madrid, Canàries i Múrcia d’El arte de la piedra en seco, declarada l’any 2018 Patrimoni Cultura Immaterial. També es va acordar començar els tràmits per a la declaració dels graners elevats, la tuna i l’apicultura com a Manifestacions Representatives del Patrimoni Cultural Immaterial.
