Una desena de nens i nenes de Ribera d’Ondara van desafiar ahir al matí la boira i les baixes temperatures per sortir a cantar El Rei Petit, una tradició que s’ha celebrat de forma gairebé ininterrompuda des de fa més de 100 anys en aquest municipi de la Segarra.
Tradicionalment, el nens de Ribera d’Ondara surten el dia 5 de gener al matí amb una bosseta o cistella i fan un recorregut casa per casa cantant una llarga cantarella a canvi de la qual els veïns els obsequien amb llaminadures, dolços, fruites i algunes monedes, que després es reparteixen entre tots els participants. Un repartiment que antigament feia el mossèn del poble i que ara recau en els pares.
L’ORIGEN DE LA FESTA
Tot i que és difícil saber exactament l’origen de la tradició, un reportatge de la revista local ‘Ondara’ de l’any 2015 va determinar que a finals del segle XIX o principis del segle XX ja es tenia constància de les cantandes del Rei Petit, però es creu que el seu inici podria ser, fins i tot, anterior. El blog La Teiera, que li dedicà un article, l’emmarca dins del conjunt de captes infantils que sovintegen des de Sant Nicolau fins a la la mitja Quaresma, i recorda que en altres punts de Catalunya, com Prades (Baix Camp) o Montbrió de la Marca (Conca de Barberà) també s’havien cantant versions de la mateixa cançó.
A la Segarra, hi ha constància de cantades del Rei Petit a Cervera, on es feia la nit abans de Reis per part de fadrins joves disfressats, i també a Vergós, fins a mitjans del segle XX, però actualment, ja no se celebren.
Sobre l’origen de la particular lletra de la cançó, la revista ‘Ondara’ va trobar estrofes o versos semblants en diverses cançons típiques arreu de Catalunya.
UNA TRADICIÓ VIVA
No obstant això, el Rei Petit s’ha mantingut com una tradició viva a nivell oral generació rere generació en molts pocs llocs, com Ribera d’Ondara, on no hi ha gairebé cap veí que no sàpiga la lletra, uns versos que diuen així:
“Cantarem el rei petit, ben calçat i ben vestit, amb l’espasa rabiosa, que és el fill de la Cardosa. Ara venen bous i vaques, les gallines amb sabates, els capons amb sabatons. Ai! Correu, correu minyons, el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai el brut! ai el porc! Ai les calces del pebrot. La paella tinc pel mànec i no sé si s’escaparà butifarra llangonissa. Si ni poses, n’hi haurà. Amb un tall de botifarra ballarem tota la tarda, amb un tall de llangonissa, ballarem tota la missa, amb un tall de bacallà ballarem d’aquí a demà. Cantarem el rei gros, Déu li doni bon repòs, cantarem el rei mitjà, Déu li doni bon sopar. cantarem el rei petit, Déu li doni bona nit”.
