Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

La segregació de l’alumnat estranger baixa un 25% des del 2018 i l’existent dins dels municipis ho fa més d’un 40%

Un de cada tres estudiants de primària del sector públic té necessitats específiques per raons socioeconòmiques

Bates i motxilles penjades al passadís de l'escola bressol municipal Albarés de la ciutat de Lleida

ARTICLES - ZONA 2

La segregació escolar de l’alumnat estranger s’ha reduït un 25% entre els cursos 2018-2019 i 2024-2025, des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar. Pel que fa a la segregació dins dels municipis, la reducció ha estat de més del 40%, segons un informe del Síndic de Greuges presentat aquest dimecres. El document alerta, però, que la reducció és més atenuada pel que fa als desequilibris en l’escolarització de l’alumat amb necessitats educatives específiques. A primària, el 31% dels alumnes del sector públic té necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, mentre que a la concertada, el 16,6%. El desequilibri és menor a secundària: un 21,5% dels alumnes de la pública i un 15,4% de la concertada.

Segons l’informe presentat al Parlament en el marc de la novena reunió de la Comissió de seguiment del pacte, mentre el curs 2028-2019 hauria calgut canviar de centre el 43% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització equilibrada, el curs actual aquesta proporció és del 31% a primària i del 27% a secundària.

S’han reduït les diferències en l’escolarització de l’alumnat estranger segons la titularitat. Així, el curs 2018-2019 els centres públics escolaritzaven prop del doble d’alumnat estranger que el sector concertat i el curs 2023-2024 la diferència s’havia reduït significativament, amb un 1,3 vegades més d’alumnat estranger a la pública que a la concertada.

També s’ha reduït el nombre de centres de primària amb una elevada concentració d’alumnat estranger, però ha augmentat a secundària. En concret, el curs 2023-2024 hi havia 57 centres de primària amb més de la meitat d’alumnat estranger, el 2,5% del total, dos dels quals amb més d’un 70%. A secundària, hi ha 19 centres amb més de la meitat de l’alumnat estranger, un 1,6% del total. El curs 2018-2019, just abans de la signatura del pacte, eren 124 centres de primària i 10 de secundària els que es trobaven en aquesta situació.

Pel que fa a la titularitat del centre, a primària els centres públics tenen escolaritzats un 36,5% d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i els concertats un 20,8%.

Quant als alumnes amb necessitats específiques per raons socioeconòmiques o socioculturals (NESE B), la pública n’escolaritza el 31% i la concertada, el 16,6%. A secundària, la pública té un 34,2% d’alumnat NESE i un 21,5% de NESE B, i la concertada un 25,8% de NESE i un 15,4% de NESE B.

Tot i això, l’informe recull que hi ha desigualtats territorials importants i hi ha serveis territorials i municipis amb una presència més elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques en el sector concertat que en el públic. Aquest és el cas dels serveis territorials de la Catalunya Central i també en municipis concrets com Vic, Vilassar de Mar, Olot, Ripoll o Vilanova i la Geltrú.

Falta de detecció de les necessitats educatives

L’informe apunta que ha augmentat la detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques. Ara bé, es calcula que encara hi ha alumnes que s’incorporen a I3 sense detecció prèvia d’aquestes necessitats, el 24,2%.

El document indica també que, tot i que des de la signatura del pacte la reserva de places s’ajusta més a la detecció de necessitats, aquesta adequació només arriba a un 80% a I3.

També apunta que els centres amb elevada complexitat tenen molta concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques però també més amb necessitats educatives especials. Els centres de màxima complexitat tendeixen a tenir quatre vegades més alumnes estrangers i set vegades més estudiants amb necessitats educatives específiques (en la majoria de casos, derivades de situacions socioeconòmiques) que els centres de baixa complexitat, però també tendeixen a tenir prop del doble d’alumnat amb necessitats educatives especials (4,8 % versus 2,5 %).

Pel que fa als recursos de personal, l’informe conclou que no hi ha una graduació suficient de la dotació de plantilles en funció de la complexitat del centre i afegeix que no s’han aprofitat prou els increments de dotacions dels darrers anys per avançar cap a una distribució més equitativa d’aquests recursos.

Menys matrícula viva

L’informe assegura que s’ha reduït la proporció de matrícula viva als centres amb elevada complexitat des de la signatura del pacte, del 40,2% al 30,9% a primària. Tot i això, el curs 2023-2024 no s’ha reduït respecte al curs anterior (29,2%). Tampoc s’ha reduït la proporció d’alumnes amb necessitats educatives específiques escolaritzats fora de termini als centres amb elevada complexitat (35% el curs 2023-2024, per sobre del curs anterior, quan era del 33,8%).

A més, lamenta que menys d’un 10% dels municipis han modificat les zones educatives arran de l’aprovació del decret d’admissions i més d’un 10% té zones on més d’un 75% dels centres són d’elevada complexitat. Alhora, prop d’una tercera part de municipis de més de 50.000 habitants té models de zona única.

El 30% dels infants de 2 anys no va a l’escola, amb una bretxa segons la nacionalitat

D’altra banda, i pel que fa a les escoles bressol, l’informe constata que el 30,3% dels infants de dos anys encara no està escolaritzat, amb fortes desigualtats. Així, el 18% dels infants de dos anys de nacionalitat espanyola no estan escolaritzats mentre que són el 72,8% dels de nacionalitat estrangera.

Davant d’aquest escenari, el Síndic constata que sense un increment de l’oferta o sense l’aplicació d’altres mesures per reduir les desigualtats, la gratuïtat no serveix per reduir aquestes desigualtats, en part perquè una bona part de l’alumnat accedeix a I2 procedent d’I1.

Evitar la sobreoferta

En la seva anàlisi, el Síndic conclou que tot i que s’han aplicat mesures de programació de l’oferta per evitar la sobreoferta, aquestes no han permès reduir-la en el procés d’admissió corresponent al curs actual. Calcula que en l’oferta final hi ha un excés de prop d’un 10% de les places a primària, més en el cas del sector concertat (12,5%) que en el públic (8,9%). Aquestes diferències s’han reduït en el procés d’admissió perquè la sobreoferta ha augmentat en el sector públic i s’ha reduït en el concertat.

En aquest àmbit, el Síndic alerta que alguns tancaments de grups en centres amb elevada complexitat i baixa demanda tenen un efecte segregador, perquè afavoreixen que les places quedin cobertes especialment per germans i no permeten l’escolarització d’alumnat que ha escollit el centre en segones opcions o ulteriors.

D’altra banda, una de les mesures aplicades els darrers anys, la reducció de ràtios, no té per al Síndic efectes clars sobre la segregació. De fet, explica que pot contribuir a una atenció més personalitzada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques però, al mateix temps, s’enforteix o no es dilueix l’efecte dels germans en la configuració dels grups a I3, cosa que reprodueix la segregació.

Ajuts per a l’escolarització desequilibrats

Un altre tema que recull l’informe és el sistema d’ajuts per fer front a la segregació i que assegura que, actualment, no garanteixen que l’alumnat escolaritzat al sector públic i el que ho està al concertat puguin accedir de la mateixa manera a les oportunitats educatives. En els centres concertats, aquests ajuts no cobreixen per exemple el cost de les colònies, però sí en el sector públic. En canvi, en el concertat cobreixen les activitats complementàries, cosa que no passa al públic. D’altra banda, apunta que l’impost de l’ajut està calculat d’acord amb dades del 2019 i que la situació econòmica actual és molt diferent.

Pel que fa als ajuts de menjador, diu que aquests tampoc cobreixen la totalitat del cost del servei en el cas dels concertats, a diferència dels públics. A primària, el cost del servei és de 9,2 euros de mitjana, mentre que l’ajut és de 7,2. Això fa que hi hagi alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a centres concertats que ha de fer front a una despesa addicional quan el titular del centre demana que s’aboni aquesta diferència.

Un altre dels serveis on el Síndic apunta que hi ha diferències és en les activitats extraescolars que ofereixen els centres. Els que tenen una composició social afavorida tendeixen a tenir una oferta extraescolar més àmplia i diversificada, perquè les famílies poden sufragar-ne el cost i perquè la participació de l’alumnat és més elevada.

Prioritats d’actuació

Davant d’aquesta situació, el Síndic planteja vint prioritats d’actuació. Entre aquestes ha situat l’increment de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques en l’admissió a I3, l’adequació de la reserva de places a la detecció que es fa, la millora de la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats especials entre centres ordinaris i la no assignació de matrícula viva a centres amb elevada complexitat, especialment en el cas d’alumnat amb necessitats educatives específiques.

També advoca per actualitzar el cost de la plaça escolar, la reducció del retard en el pagament dels ajuts per promoure l’escolarització equilibrada, la cobertura del cost del servei de menjador, el reforç de l’activitat extraescolar en els centres d’alta complexitat, la cobertura de plans educatius d’entorn en aquests centres i la distribució equitativa de recursos, amb una discriminació positiva en la dotació de personal docent als centres més complexos, també amb una provisió d’aules d’acollida “suficient”.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

LLEIDA

ARTICLES - ZONA 9 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 10 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 12