El Teki un cadell de només sis mesos al qui la vida li ha donat una segona oportunitat. La seva història mostra la cruesa amb la que es troben molts animals, però que perquè per sort es troben amb persones com el Dani, un jove balaguerí de 17 anys, que li ha donat una llar després d’haver viscut moments durs en els quals podia haver mort per culpa de persones que no tenen cap mena d’estima i només els hi desitgen la mort.
Els fets es remunten a la tarda del 2 de maig a la capital de la Noguera, quan el Dani i la seva parella estaven pescant a la llera del riu Segre. “Havíem pescat un peix i li estàvem fent una foto quan vam veure que queia quelcom des de la passarel·la”, la qual connecta Pere III amb el Carrer del Pont, explica el jove balaguerí. “No sabíem què era i en girar-nos vam veure que es tractava d’un cadell amb molta por i plorant pel mal que li feien les ferides que tenia, raó per la qual no ens ho vam pensar dues vegades i ho vam recollir”, afegeix. Els autors eren dos encaputxats que van ser vistos per diverses persones, però ningú els va aconseguir identificar.
Ràpidament, la parella es va posar en contacte amb la Policia Local de Balaguer i la Paeria de la capital de la Noguera, “i després d’insistir molt, perquè ningú es volia fer càrrec d’ell, ens van dir que ho portéssim a un veterinari”. Va ser aquest qui va confirmar que tenia una múltiple fractura de maluc, “però ens va dir que es recuperaria i que en 15 o 20 dies estaria molt millor”.
Després del que havia viscut, el Dani els hi va explicar als seus pares i els va insistir que el volia adoptar, i així ho va fer. “Em van dir que m’hauria de fer responsable d’ell i no m’ho vaig pensar més, així que la meva tieta em va ajudar a fer els tràmits de l’adopció però sota la meva responsabilitat. Ara és un membre més de la nostra família i ens fa molta companyia”. De fet, explica que “quan el vam portar al veterinari pesava només 4,8 quilos i ara ja ha arribat als 11, i s’ha recuperat amb força. A més, sempre vol estar al nostre costat, perquè continua tenint molta por de quedar-se sol i vol estar acompanyat”.
Així mateix, el jove balaguerí comenta que, “el dia d’avui, no entenc com pot haver-hi gent sense escrúpols. És més, quan el vam rescatar en el riu, poc després van venir unes persones que ràpidament van dir que ells no sabien res, però ens van causar molta desconfiança, el que ens va fer pensar que realment sabien qui ho havia fet, segurament algú del seu entorn, però no es pot demostrar”, comenta.
A més, indica que “quan explico la història molta gent es queda sorpresa pel que ha patit el Teki, però és una realitat que encara es continua donant”. També expressa que “tenia por quan es quedés sol a casa, perquè me’n vaig a treballar, plorés i molestés als veïns, però vaig parlar amb ells i em van dir que es porta molt bé, tot i que és cert que no li agrada estar sol”.
Alhora, el balaguerí també recorda que “quan jo era petit la meva padrina tenia un gos que es deia Teki i és com si fos la seva reencarnació, i, a més, es porta molt bé. Fa molta companyia i no m’entra al cap perquè van intentar matar-lo”. Per això, “adoptar-lo va ser una decisió ben presa”.
