Una cosa bona que et dona l’edat és la perspectiva i també la certesa que tot el que has après, ho has fet en els primers anys de la teva vida, nedar i guardar la roba, sobretot. Riure i temor compartits ens endureixen i guareixen a parts iguals. Aquesta perspectiva també la tens quan agafes alçada, la física en créixer i la geogràfica, també. En el més simple símil de la vida, pujar a la muntanya i contemplar des del cim quin és el complicat mapa per on transitem, ens aporta una claredat difícil de transmetre, una vivència única i particular que només pots compartir amb algunes companyes i companys de viatge. Són, els que es van embrutar de fang als mateixos tolls que tu i a tots ells, sense excepció, els devem la penyora de la infantesa.
Sessió: No iniciada
