Tal com està el percal al món mundial, la pregunta del milió en l’actualitat podria ser la següent: Queden encara bons temps per a alguna cosa? Sembla que no, la societat s’ha deshumanitzat tant que el tracte entre els semblants és pitjor que el dels animals hostils.
“El azul del mar inunda mis ojos, el aroma de las flores me envuelve, contra las rocas se estrellan mis enojos y así toda esperanza me envuelve”, cantava el bo de German Coppini al capdavant dels seus Golpes Bajos insistint que són ‘Malos tiempos para la lírica’.
No en van tenir prou de castigar-nos amb la pandèmia que cinc anys més tard ja ens han tornat a angoixar amb una històrica apagada per a la qual no hi ha explicacions convincents. “Las ratas corren por la penumbra del callejón, tu madre baja con el cesto y saluda, seguro que ha acabado tu jersey de cotton, puedes esbozar una sonrisa blanca y pura”, prossegueix la cançó.
Com aquests ‘Masters of Puppets’ que canten Metallica es creuen que tenim carnet de ximples, ara intenten distreure’ns amb un ‘Habemus Papa’ que a molts ens importa un carall. I perquè ningú es despisti, els mitjans informatius segueixen vomitant les ximpleries del dia del ‘casitodopoderoso’ Donald Trump.
“Seguro que algún día cansado y aburrido encontrarás a alguien de buen parecer, trabajo de banquero bien retribuido y tu madre con anteojos volverá a tejer”, finalitza l’enyorat cantant. Si deixen de sonar les guitarres és que són ‘Malos tiempos’… Oh yeah!
