Ara mateix saps com començar a escriure una Punxa, però no saps com acabarà. En el temps que trigues a acatxapar una columna d’opinió, la situació política del país ha fet un daltabaix. Davant d’aquesta incertitud, he decidit no parlar avui de política. Avui parlaré dels peixos de colors. Era un tema que tenia pendent d’ençà que vaig llegir una col·laboració d’Alfonso Ussia en la qual assegurava que els ciprínids són malastrucs. La presència d’aquests peixos d’origen xinès sempre comporta algun infortuni. Ussia cita el cas d’Antonio Mingote que després de llançar una pedra en un estany amb ciprínids, en arribar a casa, va relliscar i es va trencar el canell esquerre. Tinc un amic que té una bassa amb ciprínids. L’objectiu és evitar la proliferació de mosquits a l’hort, però des de fa una temporada passen coses inquietants. Una guineu se li va menjar unes quantes gallines. La temporada passada es va quedar sense collita d’oli. Ni un setrill. Els senglars se li han menjat els albercocs. De manera inexplicable se li corrompen els carabassons. No fa gaire, uns lladregots li van rebentar la caseta dels trastos de feina. No sé què buscaven. Tot això no és el més alarmant. Darrerament, un trastorn de salut té neguitejat el meu amic, un home que sempre ha estat un prodigi de vida. He tornat a l’article d’Ussia en el qual explica que el rei del Marroc té peixera en els seus 78 palaus. No volia parlar de política, però quan he començat aquest article, Paco Salazar era un dels nous membres de la secretaria d’Organització del PSOE. Acabo l’article i ja no ho és. No serà que Pedro Sánchez té una peixera a la Moncloa?
Sessió: No iniciada
