Dilluns d’aquesta setmana ens vam eixorivir –si més no en termes polítics– quan vam saber que havien tancat a la presó el Sr. Cerdán, tot just després d’haver declarat com a imputat da-vant d’un jutjat d’instrucció. És una situació que es dona amb molta freqüència: suposo que tots recordareu els casos dels Srs. Cuixart i Sànchez i també els dels altres líders de l’1 d’octubre que van ser engarjolats després d’haver acudit a declarar davant del jutjat.
Per l’altre costat, molts de vosaltres haureu sentit criticar el fet que molts lladres, inclús havent estat atrapats in fraganti, entren per una porta del jutjat i en surten per l’altra, en llibertat. El supòsit és el mateix: se sospita d’algú que ha comés un delicte, s’inicia una investigació que és probable que sigui llarga i s’ha de decidir sobre la seva situació personal mentre duri la investigació. Ara ens referim a un aspecte molt concret d’aquest problema: si cal o no privar de llibertat el sospitós.
Com és lògic, la llei preveu que la privació de llibertat és excepcional. Estem davant d’un presumpte innocent, que no ha estat declarat culpable per cap sentència i que té, per tant, els mateixos drets que tots nosaltres a moure’ns en llibertat. Només faltaria que perquè algú ens acusés d’un delicte ens poguessin privar de la nostra llibertat. La regla general que no ens la poden limitar.
La llei fixa els motius pels quals se’ns pot tancar a la presó en aquests casos. Son només tres: que es pugui presumir que l’acusat cometrà nous delictes similars, que se sospiti que pugui destruir proves o que pugui escapar-se de l’acció de la justícia fugint a algun estat que no tingui tractat d’extradició. No hi ha cap altre motiu que justifiqui legalment l’aplicació d’una mesura tan dràstica com la presó provisional. I qualsevol interlocutòria de presó que no es fonamenti en alguna d’aquestes tres causes és il·legal i atempta contra els drets de l’acusat.
Doncs bé, la interlocutòria dictada pel jutge instructor Sr. Puente no ens acaba d’aclarir perquè el manteniment en llibertat del Sr. Cerdán podria afectar alguna de les tres causes que acabo d’esmentar. La major part de la seva interlocutòria es dedica a justificar els motius per imputar el Sr. Cerdán, amb una argumentació molt raonable, que inclús el mateix PSOE sembla haver trobat raonable. Però quan intenta fonamentar la decisió de decretar la presó provisional, no convenç tant.
La interlocutòria dictada fonamenta la seva decisió en el perill de destrucció de proves. Però no resulta convincent en absolut: si el Sr. Cerdán fos culpable dels delictes que se li imputen no hauria tingut cap inconvenient en destruir les proves que l’incriminessin ni en tindria tampoc per destruir-ne d’altres amb independència que estigués o no a la presó.
En definitiva, no es pot privar de la llibertat a ningú si no és en aplicació de les lleis que hem aprovat. Ni per servir d’exemple ni per atemorir ningú. Ens hi juguem la nostra llibertat.
