La por està present a les nostres vides a vegades de forma molt clara i altres s’amaga una mica més però sempre es troba entre nosaltres. Podem arribar a creure que no tenim por a res en algun moment de la nostra vida, fins i tot enfrontar-nos-hi o ignorar-la. Però ella continua estant amb nosaltres. Sabent això podem usar-la, fins i tot arribar a convertir-la en una aliada. És a dir, podem escoltar el que ens diu la por i valorar quant hi ha de real i quant d’espant, d’exageració, de por pròpiament. No és fàcil fer això, poder conversar o observar la teva pròpia por, entendre perquè es produeix i quina és la seva part més real, suposant que tingui una part real. No serà un exercici fàcil, però si aconsellable. Pots fer-ho de diverses formes. Una, potser la més senzilla i visual, és agafar una llibreta i escriure en la pàgina esquerra la teva por i desenvolupar el perquè et fa por i després en la pàgina dreta escriure i treure ferro al que hi ha en l’esquerra. Un exemple breu: Tinc por al fet que em deixi la meva parella. Perquè estaré sola, perquè no sabré que fer, etc., i en la part dreta, podries posar, per exemple, abans d’estar amb parella estava sol/a i vivia igual, per tant, se estar sol/a i a més sempre he fet alguna cosa sigui el que sigui. Sé que és molt breu però no tinc més espai. Només vull dir-vos que val la pena reflexionar i intentar-ho.
Sessió: No iniciada
