En aquests moments hi ha molta gent desorientada, molts diuen que ja no presten atenció a la política. A mi mateix, que sempre hi he estat interessat, també em passa una mica. Des de les guerres que ens deixen unes imatges desoladores fins als continus enfrontaments, em fan sentir impotent. No m’agrada el que veig i no sé què puc fer per ajudar a canviar les coses. Quan estic en aquest estat d’ànim sempre retorno al perquè hi estic interessat, quin sentit té la política per a mi. Vaig començar a interessar-m’hi de molt jove i sempre he vist la política com una manera de plantejar com crear una societat més justa on els ciutadans siguin els artífexs de la seva pròpia història. Això ho poden fer persones de dretes o d’esquerres que s’hagin preparat per fer bé les coses. No crec que ningú tingui “la veritat” i, per això, mai he cregut en les ideologies als que diuen que ells tenen “la solució”.
Soc dels que els agrada fer transformacions socials per millorar la societat sense perdre les llibertats i, en democràcia, això exigeix negociar i guanyar les batalles negociant, sigui entre sindicats i patronals en temes socials, sigui amb els altres partits o en les institucions internacionals en temes polítics. Soc dels que els agrada la política de l’acord a la de la confrontació. L’acció política està en funció de detectar els problemes, presentar les solucions que proposen els grups, discutir-los i, en funció de les majories que existeixin en cada moment, intentar consensuar solucions acceptables per àmplies majories.
Avui molts ponts estan tallats, sigui pels nacionalismes excloents, sigui per la falta de diàleg franc. Com tornar a posar en marxa la democràcia de l’acord? Potser hauríem de tornar a la política útil, la de plantejar-nos problemes concrets i intentar donar-los solució. Sembla que la ciutadania prefereix la política de l’acord a la de la crispació permanent, tal com reflecteixen les enquestes actuals. I també observo que al poble li agrada molt poder arribar a aconseguir grans pactes d’estat, aquells que diverses forces polítiques es posen d’acord per crear lleis que tinguin vigència durant diverses legislatures, siguin o no governades per colors i ideologies polítiques ben diferents. Potser si som capaços de tenir mirada llarga, sense pensar en les pròximes eleccions, no seria tan difícil acordar.
Alguns pensen que practicar la política útil, la de l’acord, és senzill, però no ho és, s’ha de treballar molt per ser capaç de fer una bona anàlisi dels problemes, veure en què s’està d’acord i en què no i proposar solucions que, respectant el nucli de la proposta que és defensa, tinguin el màxim consens. I això no tothom és capaç de fer-ho, s’ha d’haver preparat bé, s’ha de saber fer equip, escoltar els que en saben i les opinions dels que no pensen com tu. Crec que per ser un bon líder en la política útil també es necessita molt treball i molt esforç. Les solucions que recomanen convindria que fossin graduals, que no estiguin molt allunyades de les opinions d’una base social que se les ha de fer seves. En democràcia s’ha de tenir en compte l’opinió social i fer les coses pas a pas, la política dels drets ha de ser gradual, obrir la porta, treballar per ampliar el seu suport social i reformar-la quan es tingui més suport.
Vist des de dalt, si analitzem la realitat política actual, sembla més un context de purs adolescents que no pas un espai de gent adulta. Si no, heu observat que quan els polítics d’un mateix partit no s’aclareixen opten per atacar els altres. I un cop fet això, que els demanen que facin? El més fàcil és demanar que solucionin els altres els problemes que ells mateixos han creat!
