El 24% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social l’any 2024, quatre dècimes menys que el 2023, en la línia de descens d’ençà de l’any 2020. Això no obstant entre els menors de 16 anys i majors de 65 la taxa de risc creix. La reducció general s’explica, segons l’Idescat, per la millora de tres components: la taxa de risc de pobresa, que registra el valor més baix des del 2013; la població amb baixa intensitat en el treball, que també recula; i la població en situació de privació material i social severa, que també baixa. Quant a les privacions materials, baixen els que no poden fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (35,2%) i pugen els que no es poden permetre una setmana de vacances (30,4%).
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE – Objectiu UE 2030) és un estàndard europeu mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social extrema o amb baixa intensitat en el treball. En aquest sentit, tots tres indicadors han registrat un descens el 2024 amb relació a l’any anterior, segons l’Enquesta de condicions de vida 2024 que publica l’Idescat aquest dijous: taxa de risc de pobresa se situa en el 17,4%, 6 dècimes menys que l’any anterior (18,0% el 2023) i assoleix el valor més baix des del 2013; la població amb baixa intensitat en el treball se situa en el 6,1%, 5 dècimes menys que el 2023 (6,6%); i el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,6% (8,9% el 2023).
Dins de la millora general dels tres indicadors, i per tant de la taxa AROPE en general, no totes les dades són positives. Per exemple, entre els homes ha augmentat mig punt respecte a l’any passat (del 22,8 al 23,3%), mentre en les dones hi ha un descens de més d’un punt en el mateix període, tot i que segueixen en un nivell més alt que els homes (24,6%).
Per grups d’edat, la taxa entre població major de 16 i menor de 64 registra una baixada de gairebé un punt i se situa en el 23,6%. Això no obstant, puja entre els menors de 16 i s’apropa al 35% del total. També entre els majors de 65, amb un índex més baix; tanmateix, ha augmentat del 16,2% fins al 17%.
Destaca la baixada de l’índex entre la població estrangera, del 48% el 2023 a un 42,7% el 2024, un descens més pronunciat que per la població de nacionalitat espanyola, entre la qual també ha reculat el risc de pobresa i exclusió social, passant del 19,2% anterior al 17,6%. Entre la població aturada és on es registra un índex més alt de risc, per bé que ha baixat: del 55,6% al 49,5%.
Nivell de privació de les llars i dificultats per arribar a fi de mes
D’entre les privacions materials, la privació que més població declara és no poder-se fer càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (35,2% de la població, xifra que representa una disminució de 9 dècimes respecte del 2023). També disminueix el percentatge de població que diu que noes pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (17,6% de la població, xifra que suposa una disminució de 2,5 punts percentuals respecte al 2023, és a dir el 20,0%). En canvi, augmenta la població que declara no poder-se permetre una setmana a l’any de vacances (30,4%, mentre que el 2023 era del 29,8%).
D’altra banda, el percentatge de persones que viuen en llars i que declaren arribar amb dificultat a final de mes augmenta i representa el 47,6% (1,1 punts percentuals més que el 2023), mentre que el percentatge de població que diu arribar a final de mes amb facilitat disminueix se situa en el 52,2% (9 dècimes menys que el 2023).
Distribució de la renda
La informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball que ofereix l’Enquesta de condicions de vida 2024 fa referència a l’any 2023. En aquest sentit, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 41.959 euros i de 16.546 euros per persona l’any 2023, dada que suposa, respecte a un any abans, un augment del 7,9% i del 4,5%, respectivament.
Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 33,7% l’any 2023, mentre que l’any anterior ho van fer en un 34,1%. El 60,8% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia o invalidesa, entre d’altres). Del total de llars que han rebut prestacions l’any 2023, un 57,1% han estat per vellesa i supervivència (55,1% l’any 2022), un 29,0% per atur (30,4% l’any 2022) i un 33,9% han estat beneficiàries d’algun altre subsidi o prestació (33,6% l’any 2022).
Els indicadors de desigualtat de la distribució de la renda s’han reduït l’any 2024. L’indicador S80/S20 és del 4,6 el 2024, 4 dècimes inferiors al 2023. Aquest indicador mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 4,6 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides.
Llindar de risc de pobresa
L’any 2024, el llindar de risc de pobresa ha augmentat un 5,9% i se situa en 13.311 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes.
El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars d’un territori determinat. En el cas de Catalunya, es té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya; el llindar en les llars formades per una sola persona és de 13.311 euros, del qual s’obté una taxa de pobresa del 17,4%. El llindar pel conjunt d’Espanya, que aplica l’INE per fer la mateixa enquesta, és d’11.584 euros en les llars formades per una sola persona, d’acord amb la distribució de les rendes a tot l’Estat. En aquest sentit, si aquest llindar s’aplica a Catalunya s’obté una taxa de pobresa més baixa, del 12,9%.
Taxa de risc de pobresa abans i després de transferències socials
La taxa de risc de pobresa abans de tota mena de transferències socials és del 40,1%. Aquesta taxa passa a ser del 23,9% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència, i del 17,4% quan es comptabilitzen totes les transferències socials (incloent-hi les prestacions per atur, invalidesa i ajuts per a famílies o fills, entre d’altres). L’any 2023 aquests percentatges eren del 40,2%, del 23,9% i del 18,0%, respectivament.
Benestar subjectiu
L’any 2024 les persones fan una valoració mitjana de satisfacció global amb la seva vida de 7,2 punts sobre 10 (igual en les dones que en els homes), una dècima menys que l’any 2023. La població que està en risc de pobresa declara estar menys satisfeta en termes globals amb la seva vida (6,8) que la que no hi està (7,2).
D’altra banda, la mitjana del grau de confiança de la població en les altres persones és un 6,3 (6,4 en les dones i 6,2 en els homes), una dècima menys que l’any 2023. En aquest cas, les persones que estan en risc de pobresa també mostren una puntuació mitjana menor (6,1) que les que no hi estan (6,3).
Per edats, la població més jove (de 16 a 29 anys) és la que declara estar més satisfeta en termes globals amb la seva vida (7,6); en canvi, la població de 65 anys o més és la que declara estar menys satisfeta (7,0): les dones amb 6,9 punts i els homes amb 7,2. Pel que fa al grau de confiança de la població en les altres persones, també són els homes de 16 a 29 anys els que presenten una puntuació més elevada (6,7 punts), mentre que la població de 45 a 64 anys és la que presenta la puntuació més baixa (6,1 punts).
