Els lleidatans han reduït els deutes amb les entitats financeres, segons les dades de l’últim balanç del Banc d’Espanya sobre dipòsits i crèdits a nivell provincial, referit al mes de març del 2024, que xifra el deute de famílies i empreses de la província en 7.960 milions d’euros, fet que representa un descens del 2,58% per cent respecte al març del 2023 (8.171 milions d’euros).
Tenint en compte el darrer padró continu publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (1 d’abril de 2024), que situa la població de les comarques lleidatanes en 451.303 habitants, el deute mitjà de cada lleidatà amb el banc és de 17.637,8 euros, davant els 18.231,7 euros que devien de mitjana el març del 2023 (un 3,33% menys), quan la població era de 448.175 habitants i el deute total era de 8.171 milions.
Si es té en compte el nombre de llars de la demarcació (un total de 169.763, segons les últimes dades de l’Idescat, encara que referides al 2021), cada llar de la demarcació deu als bancs aquest 2024 una mitjana de 46.888,8 euros, un 2,58% menys que els 48.131,8 que devien de mitjana el març del 2023, un any enrere.
Si es compara amb el mes de març del 2014, deu anys enrere, quan el valor dels crèdits sol·licitats pels lleidatans als bancs va ser de 9.845 milions d’euros, l’endeutament global ha decrescut un 19,15% durant l’última dècada. El 2014, amb una població de 431.001 habitants, cada lleidatà devia en aquell moment una mitjana de 22.842,1 euros. Això suposa que, en deu anys, el deute individual mitjà ha caigut fins al 22,7%.
Estalvis familiars
Paral·lelament, les famílies i les empreses lleidatanes acumulen actualment (març de 2024) un total d’11.167 milions d’euros en estalvis en entitats bancàries, un 6,31% més que el març de l’any anterior (quan l’estalvi era de 10.496 milions d’euros), i un 19,9% més que fa deu anys (9.311 milions d’euros en estalvis).
Aquests 11.167 milions d’euros en estalvis d’aquest mes de març suposen que cada ciutadà de la demarcació de Lleida disposa de mitjana de 24.743,9 euros dipositats en una entitat bancària.
El creixement dels estalvis en aquest darrer any (entre el març del 2023 i el març del 2024) es veu reflectit sobretot en els dipòsits anomenats a termini, dipòsit bancari durant un termini de temps determinat a canvi d’una remuneració a un tipus d’interès prèviament fixat.
Així, a març del 2024, els lleidatans tenen 2.005 milions d’euros ingressats en dipòsits a termini, fet que suposa un 113,3% més que un any abans, quan la quantitat era de 940 milions d’euros.
Per contra, els dipòsits a la vista, sinònim de compte corrent les quantitats dipositades dels quals es poden retirar o transferir en qualsevol moment, sense avís previ a l’entitat dipositària, han caigut aquest últim any de 9.555 a 9.161 milions d’euros. És a dir, que disminueix l’estalvi a la vista i creixen els dipòsits a llarg termini, que ofereixen més rendibilitat.
Més estalvi que deute
Curiosament, les dades del Banc d’Espanya mostren que, si bé els dipòsits bancaris superen els crèdits a la demarcació de Lleida aquest 2024, no sempre ha estat així.
Ara fa deu anys, el març de 2014, la suma de crèdits superava la d’estalvis (9.845 milions enfront 9.311). Aquesta tendència va canviar el març de 2019, quan els estalvis van començar a superar els deutes (8.693 en estalvis enfront els 8.248 milions en crèdits) i es va incrementar durant els dos anys de la pandemia fins ara, amb un perfil més estalviador.
Lleida té més crèdits i estalvis per càpita que Girona i Tarragona
La demarcació de Lleida registra aquest any 2024 un deute per càpita molt inferior al de Barcelona i superior al de Girona i Tarragona. La situació és la mateixa pel que fa als estalvis, on Lleida està per darrer de Barcelona (amb una diferència molt inferior a la dels crèdits) i per sobre de Girona i Tarragona.
En relació a la resta de demarcacions de l’Estat, Lleida ocupa la 18a posició en deute bancari mitjà per càpita i la 27a en valor dels dipòsits bancaris per habitant.
A partir de l’anàlisi de les taules es pot observar que Sevilla, Almeria i Cadis són les tres úniques demarcacions de l’Estat espanyol on el crèdit és superior als estalvis. Per contra, les províncies de Sòria, Ourense, Palència, Lugo i Zamora són les cinc demarcacions que presenten un saldo més positiu, amb els estalvis molt per sobre del crèdit.
