El segon entrenador del Lleida, Jordi Cortés, va anticipar que aquesta seria una setmana emotiva per al Lleida CF. Un dels referents dels darrers anys en el vestidor, Joan Campins, va declarar ahir que “esperem que no sigui l’últim partit de la història al Camp d’Esports”, en referència al partit d’aquest diumenge de l’equip lleidatà contra l’Espanyol B (12h).
El futbolista, que és del 1995, va manifestar davant els mitjans de comunicació que està afectat per la situació del club. “Estic una mica trist per com s’està donant tot. A nivell personal, físicament no estic en el meu millor moment, però la part mental i emocional arriba un moment que desgasta molt. Acabem la temporada en un context en el qual no sabem si serà el darrer partit a casa”, va dir. “Aquí em sento a casa i un aficionat més i em fa mal”, va assegurar. “Porto tres anys aquí i el que he viscut no ho havia viscut enlloc més. Semblava que aquests darrers anys eren la línia a seguir i no està sent així. Em sento malament perquè ho sento com a meu i no està sent fàcil. És el darrer partit de la temporada a casa i esperem que la gent pugui viure un bon encontre i gaudir-lo”, va comentar amb un to visiblement afectat.
Sobre el gir dels esdeveniments d’aquesta temporada, amb la crisi institucional que ha sorgit i que ha derivat en una situació d’impagaments a la plantilla i treballadors i treballadores del club; Campins va deixar anar un sincer “Déu n’hi do”, per a seguir explicant que “vaig començar la temporada igual que les anteriors, amb molta il·lusió, però no puc negar que la temporada passada ja hi va haver indicis que hi podia haver coses d’aquestes. Òbviament, intentes no aferrar-te a aquestes coses perquè acabes la temporada bé, sense l’ascens, però disputant un play off, i aquest any, a la mínima que la cosa s’ha complicat la part extraesportiva ens ha matat i la il·lusió ha anat marxant. Entenc la frustració de la gent. A nivell esportiu se li ha de donar una volta i no hem estat a l’altura, però espero que entenguin que el desgast que porta tot el que s’està vivint aquí en el dia a dia és complicat”.
Pensant en el partit, Campins va comentar que “vaig a tractar-me fora per estar el millor possible i intentar estar en el partit de diumenge, però és cert que estic una mica just. A mi no hi ha res que em faci més il·lusió que poder estar diumenge, jugar i acomiadar-me en el darrer partit de la temporada amb la gent i amb l’estima. Però hi ha una part física que diu que pot ser un risc. Veurem com avança la setmana, però és complicat”.
Preguntat sobre si a dins del vestidor es viu aquest encontre contra el filial blanc-i-blau com el possible últim partit a casa en la història del Lleida, Joan Campins va contestar que “sí, perquè a dia d’avui –per ahir– no tenim una resposta clara i això és el que fa més temor. A nivell esportiu òbviament hi ha objectius que no s’han assolit, però a nivell extraesportiu veus que no saps fins a quin punt es podrà solucionar. Les persones que portem aquí més temps, com Iñaki, Òscar, Cortijo i jo mateix, ho sentim d’una manera molt emotiva. Espero que no sigui el darrer partit”, va reiterar el defensa.
“Aquests dies he trucat els meus amics i només veient-me la cara, tot i que era mitja tarda, em preguntaven, què et passa? Porto uns mesos que el desgast és important, els deia. Hem envellit tots tres o quatre anys de cop. Però ens recolzem en l’afició que ve fins a Torrent, en els missatges que reps i això et manté viu i amb la il·lusió que si això tira endavant, per què no, poder seguir”, va dir.
