L’artista lleidatana Aurembiaix Sabaté presenta ‘Florir’, una exposició nascuda després d’un llarg procés de creació i investigació que va començar fa més de cinc anys i que es podrà visitar a l’Espai Cavallers fins el dia 30 de maig. El projecte, preparat durant aproximadament dos anys, va més enllà d’una mirada estètica sobre les flors i proposa una immersió en símbols antics, emocions i processos de transformació personal.
Segons explica l’artista, el projecte ha anat evolucionant progressivament fins arribar a les peces definitives que es mostren ara: “És una exposició que he tardat com dos anys a preparar-la” i afegeix que l’obra ha passat per “diferents tècniques, diferents formats i diferents proves” abans d’arribar al resultat final. El concepte central de l’exposició gira al voltant del moment de floració, entès com un procés d’obertura i transformació. “És el moment aquest d’obertura, d’entrega”, afirma Sabaté, que interpreta aquest instant natural com una metàfora dels processos humans.
La rosa es converteix en l’element principal de ‘Florir’, però no només des de la seva dimensió més coneguda associada a l’amor romàntic. L’artista defensa que aquest símbol amaga una profunditat molt més gran vinculada a la mitologia, l’espiritualitat i la feminitat. En aquest sentit, relaciona la rosa amb antics mites com el d’Inanna i amb el planeta Venus, la trajectòria del qual dibuixa una forma semblant a una flor de cinc pètals vista des de la Terra. “Darrere de tot això hi ha informació”, explica Sabaté, que sosté que la rosa “demana un misteri” i que històricament s’ha associat amb conceptes com la bellesa, la transcendència i la feminitat. L’exposició també incorpora una mirada personal. L’artista reconeix que la seva obra neix d’experiències pròpies i d’una forma intensa de viure les emocions. “Sento profundament els moments”, assegura, alhora que recorda que l’amor també conté fragilitat: “La rosa té espines i amb l’amor també hi ha la mateixa metàfora”.
Pel que fa als materials, Florir aposta per l’experimentació a través de fusta, paper, relleus, textures i pintures especials que canvien segons la incidència de la llum. Algunes peces fins i tot abandonen el format tradicional quadrat per adoptar directament la forma orgànica de la rosa.
Entre les obres més íntimes destaca ‘Rosa Batet’, una peça inspirada en un roser que la mateixa artista va plantar davant del seu taller. “L’obra ja surt ella mateixa perquè ja té la mateixa forma que jo li hagués volgut donar”, explica.
Més enllà de l’experiència visual, Sabaté desitja que el públic surti de l’exposició amb una mirada més introspectiva. “M’agradaria que la gent es dediqués una mica a la profunditat, a la nostra profunditat”, afirma. L’artista reivindica especialment la necessitat de reconnectar amb la vulnerabilitat: “És una part que ens costa molt”.
Per a Sabaté, l’art també és una eina de coneixement personal. “L’art és totalment això”, diu, destacant la relació entre la part racional i la intuïtiva del procés creatiu.
L’artista també reivindica la importància de mostrar l’obra dins el propi territori i de donar valor al reconeixement de proximitat. “El reconeixement aquí, quan hi ha un territori, és molt important”, conclou.
En aquest sentit, ‘Florir’ també es presenta com una invitació oberta al públic de Lleida perquè connecti amb l’obra des d’una mirada pròpia i personal. L’exposició no busca oferir una única interpretació, sinó generar un espai on cada visitant pugui projectar-hi les seves pròpies emocions.
