Un estudi elaborat per la patronal dels apartaments turístics catalana determina que els Habitatges d’Ús Turístic (HUT) no tenen relació amb el preu del lloguer residencial, tot i que sí que hi ha una correlació amb les segones residències. L’informe ‘Radiografia dels HUT a Catalunya’ remarca una important concentració de segones residències a la Costa Brava i la Costa Daurada. L’estudi s’ha presentat aquest dimecres a Girona i l’ha elaborat l’Institut Superior d’Estudis Turístics (INSETUR) de la Universitat de Girona (UdG). L’informe també detalla que a les poblacions de Roses (Alt Empordà), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (Selva), els apartaments suposen un 19% de l’oferta del parc immobiliari.
La radiografia encarregada per Federatur, la patronal dels apartaments turístics a Catalunya, determina que “no hi ha una correlació estadística directa” entre els preus de lloguer i el nombre d’HUT que hi hagi en un municipi. Així ho ha afirmat l’investigador que ha elaborat l’estudi, Marc Grijalvo, qui ha assenyalat que en determinats municipis s’han paralitzat el nombre de llicències d’apartaments turístics uns anys però el preu dels pisos ha seguit creixent.
En aquest sentit, Grijalvo apunta que podria influir-hi en llocs molt concrets de determinats municipis, però que a nivell global les dades descarten que hi hagi un impacte clar. El president de Federatur, David Riba, ha recordat que el Govern ha aprovat un decret per limitar el nombre d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) en determinats municipis i que acabarà afectant a uns 97.000 habitatges dels 100.000 que tenen llicència actualment a Catalunya.
Per això recrimina que “amb les dades a la mà”, l’estudi certifiqui que no hi ha un impacte directe amb els preus de lloguer. Per a Riba, el Govern té “l’esperit de caducar llicències” d’HUT i creu que “prohibeix fer vacances a moltes famílies ” perquè és un tipus d’allotjament molt familiar i més accessible que altres opcions.
L’estudi determina que els apartaments “formen part del model turístic català” i compten amb una llarga tradició. El que apunta aquesta radiografia és que tradicionalment la majoria d’aquests allotjaments s’establia al litoral, conjuntament amb moltes segones residències. Ara, els portals tecnològics han “democratitzat” aquesta presència i han permès que hi hagi apartaments en altres poblacions urbanes i interiors.
Regulació per perfil
Marc Grijalvo ha detallat que una regulació conjunta per a tot Catalunya comporta “conseqüències negatives” i per això aposta per buscar una solució “per perfils de mercat”, en comptes de fer-ho per territoris. D’aquesta manera, l’autor ha determinat que l’ocupació mitjana d’un apartament a Barcelona és de 190 dies a l’any, mentre que a la Costa Brava és de 45 dies. Per això considera que no es pot comparar una situació amb l’altra amb la mateixa normativa. Per altra banda, Grijalvo apunta que en la majoria de zones litorals els HUT són segones residències que els propietaris posen a lloguer mentre no hi són.
L’estudi elaborat per Insetur determina diferents perfils de municipis. Per una banda hi ha els municipis marginals, on s’hi agrupa la major part de poblacions catalanes (874 municipis). En aquests nuclis hi ha entre 11 i 18 HUT i sumen una mitjana de 250 pernoctacions mensuals. A més, la proporció d’apartaments en el parc immobiliari és d’un 2,2%.
En segon lloc hi ha el clúster de municipis potencials, que són 36 poblacions on hi ha una presència relativa de llicències HUT però que tenen una elevada demanda turística. Això indica que en un futur podrien créixer el nombre d’apartaments. De moment suposen un 5% del parc immobiliari en cada municipi.
El clúster estructural inclou els municipis amb una forta activitat turística i que acullen uns 250.000 visitants de mitjana. En aquest cas, els HUT suposen un 14% del parc immobiliari. El quart clúster detectat a l’estudi és el de municipis dependents dels apartaments i que en són quatre: Roses, Castelló d’Empúries, Salou i Lloret de Mar. Es tracta de municipis amb molta activitat turística i on els HUT generen 1,3 milions d’estades. Per contra els apartaments suposen el 19% del parc immobiliari.
Per últim, l’estudi aparta Barcelona en un únic clúster. En aquest cas, és on hi ha més llicències d’apartaments de tot Catalunya tot i que aquest total només suposa un 2% del parc immobiliari. De tota manera, el 50% dels visitants que té la ciutat opta per allotjar-se en apartaments.
Impacte econòmic
La radiografia encarregada per la patronal dels apartaments turístics també apunta que els apartaments turístics generen uns ingressos en concepte de lloguer de l’espai de 1.000 milions d’euros anuals a tot Catalunya. L’impacte econòmic del sector, però, puja als 3.000 milions d’euros. Per això Marc Grijalvo apunta que és “un sector estratègic clau” del turisme. En aquest sentit, els HUT generen 10.417 llocs de treball.
La majoria d’apartaments estan repartits entre Barcelona, la Costa Brava, la Costa Daurada i el litoral de Barcelona. Malgrat tot, l’autor de l’estudi determina que cal “més coneixement” del sector i crítica un ball de xifres en el nombre de llicències d’HUT que ofereix l’INE amb les que dona el Govern. De fet, hi ha una diferència del 50% entre les dues fonts de dades. Per això creu que cal una aproximació a les dades reals per garantir la fiabilitat de les investigacions.