La nit més èpica de ‘La Mañana’

El juliol del 2002 una tempesta d’estiu carregada de mala llet va inundar l’antiga redacció de LA MAÑANA al polígon. L’Ignasi Calvo, que llavors era subdirector, es va mirar la teulada i va ordenar retirada. “Tothom fora!”, va cridar. Cap al vespre vam tornar al diari i vam enllestir la feina (més tard del compte, és clar) però la vam fer. Aquell dia vaig tenir clar, com diu l’amic Ramon Badia, que “el diari té tendència a sortir”. I té raó. Molts anys després una altra tempesta ens va tornar a sorprendre. També era juliol i havia posat a portada la Transsegre de Balaguer. Però a la nit una tempesta violenta va inundar Lleida. A redacció (també la del polígon) va marxar la llum i vam tardar a recuperar-la. Aquell aiguat va posar cap per avall la ciutat i el diari sencer. A corre-cuita vam fer el relat de la tempesta i vam retocar la portada on la Transsegre compartia protagonisme amb la inundació. Deia que va marxar la llum, la rotativa no funcionava i el temps començava a córrer de manera perillosa. Però ens en vam sortir. No sé per què vaig tornar a pensar amb la frase del Ramon Badia. Després n’hi ha hagut molts altres de dies difícils. L’1-O va ser un dia intens informativament parlant però no hi va haver tempesta, ni talls de llum. També ens les vam enginyar bé els primers dies de pandèmia quan vam deixar la redacció i vam treballar des de casa. Però amb 26 anys a LA MAÑANA mai havia vist el que va passar dilluns. Sense llum, telèfon ni internet. A quarts de dotze de la nit vam muntar una redacció improvisada en una casa particular. I ens en vam sortir gràcies a un gran equip de professionals. L’Apagada General (aquest va ser el titular de l’endemà) no va silenciar el diari. Perquè un diari té l’obligació de sortir i ser fidel a la cita amb els lectors. Ni que s’hagi d’escriure en una pastisseria, ni que s’hagi d’anar dormir a les talúries, ni que s’hagi d’anar a buscar la llum a l’altra punta de Lleida. A un quart de quatre, amb el diari enviat a rotativa, la redacció ja tenia llum i amb el Tony Alcántara la vam anar a apagar. Acabava així la nit més èpica de LA MAÑANA. Perquè un diari que ha narrat des de la mort de Franco al cop d’Estat de Tejero passant per les inundacions del 82 “té tendència a sortir”, com deia Ramon Badia.