Dic a les fosques en un sentit metafòric perquè per a molts de nosaltres l’apagada general de dilluns es va acabar abans que es fes de nit. Però la sensació de foscor, malgrat el dia radiant que feia, va ser molt accentuada a partir de dos quarts d’una d’aquest passat dilluns. I aquesta foscor, referida ara a l’explicació i, sobretot, a les causes de l’apagada, encara continua quan escric aquest article.
Hi ha una consideració amb la que penso que tots estem d’acord, probablement l’única entorn d’aquest episodi: això no hauria d’haver passat. Sense ser cap expert en psicologia col·lectiva, crec que això precisament és el que ens va atemorir més dilluns, quan ens vam adonar que l’apagada no era de la nostra escala, ni del nostre barri i ni tan sols de la nostra ciutat de residència. Això no havia d’haver passat, era impossible que passés en ple segle XXI, en una societat altament tecnificada i evolucionada com la nostra.
Però el cert és que va passar el que va passar i, pitjor encara, a hores d’ara no sabem ben bé perquè. Ho sabrem amb detall; jo no en tinc cap dubte. Però és que necessitem saber-ho amb certa urgència per poder recompondre la nostra confiança en la tecnologia que sustenta la nostra organització social. La majoria de nosaltres no sabem com funciona el sistema elèctric però cada dia ens fem un tip d’encendre i apagar interruptors i de fer anar un munt d’aparells que funcionen amb energia elèctrica. Si algun dia no ens funcionen sabem que pot ser per diversos motius, coneguts i relativament controlats: se’ns han acabat les bateries, ha saltat el diferencial, s’estaven fent obres que han tallat les conduccions, i tants d’altres. Quan se’ns va tallar la llum dilluns segur que gairebé tots nosaltres vam fer el mateix: vam comprovar els diferencials de la instal·lació, vam intentar saber si als veïns també els havia passat i vam voler comprovar si es feien obres a prop que n’haguessin pogut ser la causa. Quan tot això ens va fallar i, sobretot, quan vam saber que l’apagada afectava tota la península ens vam atemorir. Era una situació inèdita, que ens costava de creure que fos deguda a cap mena de fallada interna del sistema: per tant, molts de nosaltres vam pensar que podria ser causada per algun factor extern, un atac informàtic o inclús una acció de guerra.
Cada cop sembla més clar que no es va tractar d’un agent extern sinó d’una fallada interna. Segons com, això potser encara resulta més inquietant. Si és així urgeix encara més saber perquè va passar, per tal de poder-ne evitar repeticions o, si més no, per interioritzar-ho com una nova possible causa d’apagada i tenir a punt les espelmes i els transistors.
Naturalment, alguns agents polítics intenten treure profit d’aquest incident, inclús abans de saber perquè es va produir. Si hi ha responsabilitats polítiques, les sabrem, les exigirem i en farem pagar els responsables. Fins que no ho sapiguem, només son rucades que retraten aquells que les diuen i que contribueixen a deteriorar el sistema democràtic.
