Titelles, marionetes, guinyols, ninots i teatre de l’objecte. Una expressió artística i una acció cultural que a Lleida coneixem bé. Trenta-sis anys després de la primera Fira, i algun més del Centre de titelles, han aconseguit que, malgrat l’encant i l’expectació que sempre generen, no es fa estrany a ningú utilitzar ninots o objectes animats als escenaris, cercaviles, places i carrers, espectacles de dansa o performances diverses. Un parell o tres generacions de lleidatans han conviscut amb aquest teatre que alguns consideren menor. Crec que tots ells defensarien, a partir de la pròpia experiència, que hi ha muntatges d’altíssim nivell i gran qualitat, aptes per a adults i per a tothom, i dignes dels millors festivals de l’espectacle.
No ens sorprèn que moltes companyies de teatre hagin utilitzat titelles en les seves produccions. A diferència de l’ús dels audiovisuals i les tecnologies digitals, el teatre amb ninots-actors i l’espectacle amb objectes manipulats o animats per actors, exigeix una materialitat i una proximitat a l’espectador que no pot tenir el mateix efecte sensorial i emocional que una filmació. Aquest “directe” garanteix que a la Fira trobem cada any petits espectacles on el públic no pot ser passiu i on les sensacions poden ser realment intenses.
Les sensacions individuals poden compartir-se, fer-se col·lectives. També sabem que any rere any, els titelles han servit per a construir ciutat. Un Festival-Fira nacional d’interès i categoria internacional és un bon aglomerant per a la cohesió social i pel sentit de pertinença. Ja és una etiqueta pròpia, un qualificatiu –aquesta vegada positiu- de la ciutat i el seu entorn, i un tret identitari que promou i singularitza Lleida dins de Catalunya, Europa i més enllà. L’acció del centre, la promoció escolar i les campanyes amb el comerç, la col·laboració amb tot el sector cultural, la germanor amb les companyies de teatre o la participació en les mil-i-una tasques de la Fira ha comptat amb el suport de molta gent que, a més, l’han viscut des de dins.
La mateixa ciutat, especialment per als que creiem que les pedres parlen, ja coneix els titelles i els ha trobat espais preciosos mai pensats per a veure’ls actuar. I té encara llocs per descobrir i portar-hi la màgia del teatre per a tots. Amb tot això, aquest cap de setmana celebrem que som la ciutat dels titelles i, contràriament al que pot semblar, això ens fa menys manipulables.
