La meva mare diu que encara fa una calor que atordeix i que el temps està ‘fulastre’. Per això molts aprofiten quan poden fer una escapada a la platja o la muntanya per desconnectar de l’asfalt. Un cop allà, sembla que la crisi es dilueixi amb el vaivé de les onades o el trino dels ocellets, mentre als xiringuitos o als bars segueixen sonant els temes més horteres del moment.
Els comentaris més comuns d’aquests ‘domingueros de fiambrera’ se centren en les injustícies a què estem subjectes en aquesta societat i en el pèssimament que ho està fent els governants. La meva mare diu que no hi ha cap polític creïble. La gent s’espanta comentant xifres contrastades com les que a Alemanya, tan bé que marxen sent més milions d’habitants que aquí, hi ha molts menys polítics.
La meva mare diu que tot se n’ha anat a norris. També s’apunta que entre els sectors de mestres, policies i bombers sumen menys tots plegats que polítics. “España va bien, vamos apañaos, nos tienen asfixiaos”, canten Muro. Tot això sense parlar dels sous desorbitats, les pagues vitalícies i la corrupció constant. Quin percal! Tot puja per això no és estrany que ho facin també les temperatures en aquestes dates. La meva mare diu que hi ha poc pa per a tant xoriço. És moment d’entonar la famosa cançó de Manolo Escobar amb retallada de consonant inclòs: “Que IVA España”. Està vist que la situació d’aquest país atordeix molt més que la calor.
La meva mare diu… Oh yeah!