Carta als Reis d’Orient; quan era petita, a mes de demanar joguines demanàvem per la pau del món i que els infants no patissin gana. Era una altra època. Ben mirat, no hem canviat massa quan la demanda es la mateixa. Enguany reclamo una actitud molt concreta: foragitar el silenci, si, aquest silenci aclaparador que permet el genocidi de Gaza, la persistència de la guerra a Ucraïna o els conflictes de Iemen, Sudan i el Congo que semblen sense aturador. Aquest silenci que permet donar l’esquena i callar davant de situacions de violència i abusos sobre la dona o sobre els infants. O millor demanar mes coratge per tots nosaltres?
Sessió: No iniciada
