Agost de 2008. Una tempesta d’estiu cau sobtadament en plena Festa Major. En pocs minuts una aiguada travessa diverses cases. La més afectada, la nostra, on va entrar un metre d’aigua a la planta baixa. Afortunadament, només vam lamentar destrosses materials i, malgrat la traumàtica experiència, tot va quedar en un ensurt que no té res a veure amb la tragèdia de València. Però recordo bé la sensació d’irrealitat quan veus les teves coses enfangades al mig del carrer, la incredulitat quan mires la marca que l’aigua ha deixat a la paret i l’angoixa de veure casa teva coberta de fang. Vaig aprendre de la pitjor manera que l’aigua és imparable i aquests dies la terrible dana ens ho ha recordat.
Sessió: No iniciada
Menu
