Quincy Jones, un dels músics més polifacètics de les últimes dècades, va morir diumenge a la nit a casa seva, al barri Bel Air de Los Angeles, a Califòrnia, als 91 anys, per causes que no han estat revelades per la seva família. El que més he admirat sempre d’aquest polifacètic personatge universal conegut només amb l’apel·latiu de ‘Q’ és el seu treball a tota mena de llenguatges musicals, amb contribucions importants a gèneres com el jazz, el pop, el funk o el soul i productor de algunes de les més destacades estrelles de la música, encara que el títol de ‘músic de jazz’ era el que més l’enorgullia.
Quincy Jones va trencar barreres creatives: músic, compositor, productor, director, arranjador, artista, propietari i executiu d’un segell discogràfic, productor de cinema i televisió, editor de revistes… i va tenir el rècord de 79 nominacions als Grammy dels quals va ser guanyador de 27. Productor dels discos ‘Thriller’ i ‘Bad’ de Michael Jackson; compositor del ‘Black Requiem’ estrenada per l’Orquestra Simfònica de Houston amb Ray Charles com a solista; autor de la banda sonora del film ‘El color púrpura’ de Steven Spielberg i de discos d’autoria com els reeixits ‘The Dude’ i ‘Back on the block’ posen en evidència que estem parlant d’un geni que s’ha fet amb eminències com Frank Sinatra, Chaka Khan o Donna Summer.
Va començar com a trompetista i pianista per després evolucionar com a instrumentista i director d’orquestra, es va casar amb tres actrius i va tenir una llarga relació amb la bellíssima Nastassja Kinski. Ara el Gran Hotel acull un il·lustre i una llegenda dels llenguatges musicals… Oh yeah!
