Encara que la proposta de “pacte” entre els regants del Segre i l’àrea metropolitana de Barcelona és la qüestió més polèmica i espinosa, el document de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua recull més propostes per donar solució a episodis de sequera amb l’horitzó del 2050, entre les que destaca l’aprofitament dels aqüífers, la interconnexió de xarxes, la reutilització de l’aigua, la recerca i la digitalització.
El document Bases per a la transició hídrica a Catalunya proposa un pacte entre regants i àrea metropolitana que se sustenta sobre l’excedent que generaria la modernització del regadiu i que haurien d’assumir Estat, Generalitat i pagesos. Sostenen que s’estalviaria 250 hectòmetres cúbics l’any i proposen que aquest excedent aporti més cabal ecològic pel Segre, més aigua al Segarra-Garrigues i més regadiu a l’Urgell. La quantitat que aniria a Barcelona seria el 20% de l’excedent (50 hectòmetres cúbics l’any i només en cas d’emergència). A canvi, Aigües Ter-Llobregat finançaria amb 120 milions d’euros el 12% de modernització del reg fins “a peu de parcel·la”. Els col·legis signants diuen que és una “part significativa del que pertoca als usuaris”, amb la qual cosa abaratiria el cost que n’hauria d’assumir el pagès. La conducció cap a Barcelona costaria 400 milions, seria de 65 quilòmetres i subratllen que només s’usaria en “cas d’emergència”.
L’investigador de l’IRTA, Joan Girona, membre de l’Observatori, posa èmfasi en el fet que caldria ser molt curosos en aquest punt. Més enllà del Canal d’Urgell, el document també demana “regenerar” l’aigua per no abocar-la al mar. De les 560 depuradores que hi ha al país només 23 són estacions de regeneració que tornen l’aigua al seu circuit (a Lleida no n’hi ha cap). Aquesta aigua serviria per “recarregar aqüífers” o per usos industrials. També proposen recuperar aqüífers perquè “tarden més en notar els efectes de les sequeres” i podrien ser una “font de subministrament i un reservori natural per ampliar la capacitat d’emmagatzematge dels pantans”.
En paral·lel plantegen la interconnexió de conques al litoral (Lleida s’hi connectaria amb el ramal que sortira del Canal d’Urgell) i proposen una nova governança de l’aigua amb un ens per sobre de l’ACA i de la CHE capaç de prendre decisions polítiques sense afectar les seves competències. També insten a agilitzar la digitalització del cicle de l’aigua per prendre decisions en temps real, apostar per la transferència de coneixement.
