La fiscalia ha recorregut al Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el març passat va absoldre l’exfutbolista del Barça Dani Alves d’un delicte de violació en una discoteca de Barcelona el desembre del 2022. La fiscalia planteja un únic motiu de recurs: la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i el dret a una resolució judicial degudament fonamentada amb prohibició d’arbitrarietat. Segons la fiscalia, els magistrats del TSJC van dur a terme una “valoració no racional de la prova practicada durant el judici oral” i no van valorar totes les proves.
A finals de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar per unanimitat el recurs del futbolista Dani Alves, que va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a 4 anys i mig de presó per un delicte d’agressió sexual a una jove en una discoteca de Barcelona el 31 de desembre de 2022. El tribunal desestimava així els recursos de la fiscalia –que sol·licitava la nul·litat parcial de la sentència i subsidiàriament elevar la pena a 9 anys de presó– i de l’acusació particular –que demanava apujar la pena a 12 anys– i absolia l’acusat, deixant sense efecte les mesures cautelars imposades.
En un extens recurs de 63 pàgines, la fiscalia demana que es condemni Alves a nou anys de presó o que es retorni la causa al TSJC perquè uns altres magistrats la revisin. L’escrit diu que la sentència de l’Audiència de Barcelona, que va condemnar Alves a quatre anys i mig de presó, tenia una “motivació exhaustiva i absolutament racional”, en considera que el testimoni de la jove víctima tenia veracitat tant objectiva com subjectiva, que va persistir en la incriminació, i els magistrats li van atorgar credibilitat i fiabilitat. A més, recorda que hi havia altres proves perifèriques que confirmaven la versió de la víctima sobre els fets ocorreguts en un lavabo privat de la discoteca Sutton com vídeos de càmeres de seguretat, testimonis d’abans i després dels fets, empremtes dactilars que confirmaven la posició de tots dos al lavabo, ferides als genolls de la jove, restes biològiques d’Alves a la boca de la noia i informes psicològics que certifiquen el trauma de la víctima.
En canvi, de la sentència del TSJC, la fiscalia diu que es va “extralimitar” a l’hora de valorar els fets provats i canviar-los, tenint en compte que els magistrats no van assistir al judici.
La fiscalia és molt crítica amb els magistrats del TSJC que van posar en dubte la credibilitat de la víctima perquè ella va negar una fel·lació i la sentència d’apel·lació la dona per provada. El TSJC va considerar que les restes biològiques d’Alves trobades a la boca de la noia eren esmegma procedent del seu penis, cosa que confirmaria la fel·lació. En canvi, l’Audiència va admetre la possibilitat que l’ADN d’Alves hagués arribat a la boca de la noia per altres vies que no fossin la fel·lació, com va apuntar un pèrit, com un petó, beguda compartida o contacte de la pell. “La jove no mentia i restar-li credibilitat o fiabilitat per haver mentit interpretant erròniament un informe pericial és irracional i arbitrari”, assegura l’escrit de la fiscalia. Per això, el ministeri públic es pregunta si el tribunal d’apel·lació pot “introduir un fet nou d’aquesta magnitud”.
El fiscal acusa els magistrats del TSJC d’agafar una part de la declaració d’un pèrit de la defensa, que es va “extralimitar” en les seves funcions i tampoc va descartar que l’ADN d’Alves arribés a la boca de la noia per altres vies que no fos el penis. A més, el ministeri públic recorda que només es van trobar cèl·lules seminals d’Alves a la vagina i les calces de la jove, però no pas a la seva boca.
L’escrit també critica que el TSJC valorés que la noia havia acceptat anar voluntàriament al lavabo d’Alves com un element contra la seva credibilitat. “No pot racionalment interpretar-se com una acceptació voluntària de qualsevol pràctica sexual que es produís a dins, seria retrocedir segles en la valoració del consentiment”, afirma, i recorda que l’impacte emocional posterior pot afectar el relat de la víctima en detalls, però no en la falta de consentiment. “Aquestes contradiccions secundàries i no essencials son comprensibles des del dolor i l’angoixa d’una situació que la supera”, diu la fiscalia.
El recurs també lamenta que el TSJC no tingués en compte les contradiccions de la declaració d’Alves com el fet de marxar de la discoteca a correcuita i sense acomiadar-se de la noia o mantenir relacions al lavabo en comptes de la suite, que tenia sofà.
Per al fiscal, el TSJC va “realitzar una valoració irreflexiva i irracional respecte d’una part de les proves practicades en el judici oral i recollides a la sentència d’instància, i per altra banda ha omès valorar altres elements de prova que sí que consten a la sentència de l’Audiència o bé s’ha limitat a mencionar-los tot i tenir un pes rellevant com a elements de corroboració de la declaració de la denunciant”. Per això, creu que el TSJC arriba a unes conclusions “completament errònies, irracionals i fins i tot arbitràries”.
Per tot això, el fiscal demana que el Suprem revoqui la sentència del TSJC i confirmi la de l’Audiència, o que remeti la causa altre cop al TSJC perquè uns altres magistrats revisin la sentència de l’Audiència.
